El MNAC reobre les sales renovades d'art romànic
Després de romandre sis mesos tancades, demà tornen a obrir al púbic les sales d'art romànic del MNAC, que han estat sotmeses a una profunda renovació que afecta sobretot al nombre d'obres exposades i a la il·luminació
BarcelonaEl Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat els últims estudis historicoartístics i documentals, així com innovadores tècniques d'exposició i d'il·luminació a les seves noves sales d'art romànic, considerades les més importants del món. Les col·leccions romàniques del museu estan integrades per obres dels segles XI, XII i XIII, entre les quals destaca l'excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, procedents en gran part de les esglésies romàniques dels Pirineus, que van ser comprades i traslladades al museu, principalment entre 1919 i 1923, per evitar la seva exportació.
La directora de les col·leccions del museu, Cristina Mendoza, ha explicat que "amb l'objectiu de racionalitzar el discurs i evitar reiteracions s'ha dut a terme una important reordenació de les obres i una reducció de la selecció de les peces exposades" fins a arribar a les 145. Aquests conjunts defineixen el discurs cronològic i estilístic en què s'intercalen les sales dedicades a les diverses tècniques i tipologies: la pintura sobre taula, l'escultura en fusta, l'escultura monumental i l'orfebreria.
La intervenció, que s'ha pogut portar a terme gràcies a l'ajut econòmic de la Fundación Mapfre, ha potenciat els eixos que ofereixen les sales instal·lant-hi obres clau que reforcen l'itinerari, com en el cas de la "Lapidació de Sant Esteve" (Sant Joan de Boí) o de les talles dels davallaments de la Creu. Com a novetat, s'exposa, per primera vegada de manera permanent, un grup de teixits coptes.
Pel que fa a la pintura mural romànica, articulada entorn dels absis, les intervencions realitzades s'han centrat de manera especial, ha dit Mendoza, "en la il·luminació" i en algunes de les sales "en el tractament del color dels murs de suport, per afavorir la contemplació de conjunts tan rellevants com el de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe, Cardona o Sijena. La col·lecció de pintura sobre taula, el conjunt més nombrós i antic de l'Europa romànica, s'exposa a una altura molt més pròxima a l'ull de l'espectador, per facilitar la seva contemplació directa.
Els fons d'escultura en fusta i pedra, integrada per crucifixos, verges i davallaments de la Creu, entre els quals destaquen peces com la Majestat Batlló, també són contemplades pel públic de forma més pròxima i "potenciant el seu sentit tridimensional".
La nova presentació de l'escultura monumental ha incorporat dues de les bases del baldaquí de Ripoll, dipòsit del Bisbat de Vic, i permet la possibilitat de contemplar la recreació en 3D de la portalada de Ripoll, l'obra escultòrica més monumental del romànic català.
El recorregut culmina amb els objectes d'orfebreria, agrupats en vitrines, dues de les quals estan dedicades a l'anomenada "obra de Llemotges", la cèlebre producció d'objectes de coure esmaltats el centre dels quals estava en aquesta ciutat del nord d'Occitània.
El tancament de les sales del Romànic han permès reintegrar alguns fragments de pintura mural que havien quedat fora de lloc el 1995, com va passar amb un dels àngels de l'absis lateral de Sant Climent de Taüll, que s'ha pogut incloure en el conjunt.
Els estudis tècnics, històric-artístics i documentals realitzats durant els últims anys també han facilitat ubicar en l'emplaçament corresponent alguns dels fragments del conjunt de Sant Joan de Boí que es trobaven fora de lloc. També s'ha pogut corregir la col·locació d'alguns fragments de pintures de l'absis de l'Evangeli de Sant Quirze de Pedret.
En paraules de Mendoza, "el canvi és radical encara que pugui semblar poc perceptible, i aquesta és la seva gran virtut" i ha afegit que, com ja es va fer en les sales del Gòtic, "s'ha prioritzat el contingut sobre el continent, és a dir, que l'obra d'art sigui l'única protagonista".
