Descobert a Atapuerca l'ADN més antic trobat fins ara: 400.000 anys

BarcelonaL'ADN ho ha confirmat. Els individus que van viure a la Sima de los Huesos, a Burgos, fa 400.000 anys, estan emparentats amb la població dels denisovans, que van viure a les muntanyes d'Altai, a Sibèria. Com s'explica la relació genètica entre dues poblacions tan distants geogràficament? De moment, els científics només tenen hipòtesis. Sigui com sigui, el descobriment ha emocionat la comunitat científica. "Tot apunta a una complexitat més gran del que se suposava en el Plistocè Mitjà. Esperem que futures investigacions aclareixin les relacions entre els fòssils de la Sima, els neandertals i els de Denisova", assenyala Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca.

La col·laboració entre l'equip d'Atapuerca i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva ha permès fer una seqüència de l'ADN mitocondrial més antic aconseguit fins ara, un home primitiu, a cavall entre els simis que es van extingir i els primers humans. Segons publica la revista 'Nature', el genoma correspon a un fèmur de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, d'uns 400.000 anys d'antiguitat. Es tracta del fòssil humà més antic en el qual s'ha pogut trobar ADN. Fins ara, només en el 'permafrost' (el sòl gelat) s'havia recuperat ADN d'aquesta antiguitat, però no era humà.

Patrimoni de la humanitat

En l'estudi, que subscriuen entre d'altres els tres codirectors d'Atapuerca, s'assenyala que les particulars condicions de la Sima de los Huesos, un jaciment aïllat des de fa centenars de milers d'anys en les profunditats d'un sistema càrstic, han permès una conservació excepcional dels ossos humans. La Sima de los Huesos, que forma part del complex d'Atapuerca, declarat Patrimoni de la Humanitat, és el jaciment que ha proporcionat, en un sol lloc, més restes d'una espècie d'homínids fòssils. Des de l'any 1976 es treballa en la recuperació de les restes òssies d'almenys 28 individus, els esquelets dels quals estan complets, encara que els seus ossos es troben molt fragmentats, dispersos i barrejats, la qual cosa en dificulta la reconstrucció.

L'espècie de la Sima de los Huesos mostra una combinació de trets arcaics juntament amb altres incipientment neandertals, per la qual cosa se la considera relacionada evolutivament amb aquests últims. Amb tot, la comparació de les seqüències del genoma ha revelat una major proximitat del fòssil de la Sima amb l'homínid de Denisova que amb els neandertals, en contra del que s'esperava .

L'homínid de Denisova està considerat un parent molt llunyà dels neandertals, dels quals es van separar fa uns 700.000 anys. Només se'n té informació morfològica dels denisovans, les restes dels quals van ser descrites en una cova de la Sibèria meridional.

'Nature' apunta que, tenint en compte l'antiguitat del jaciment de Burgos, un escenari possible és que els humans de la Sima estiguin relacionats amb la població ancestral a partir de la qual van evolucionar per separat neandertals i denisovans. Una altra possibilitat , apunten els investigadors , és que altres homínids diferents transmetessin l'ADN mitocondrial de tipus denisovà als de la Sima, o als seus avantpassats.