Publicitat
Publicitat

Música

El 'big data' del Sónar

El festival, que arriba a la 23a edició amb un pressupost de 7,5 milions d'euros, presenta un estudi sobre la seva contribució econòmica, social, cultural, mediàtica i d'innovació

Tal com va avançar l’ARA, el  Sónar va presentar aquest dijous, a més de la informació pressupostària, el seu particular 'big data': un estudi sobre el retorn social, cultural, econòmic, mediàtic i d’innovació del festival. “Volíem buscar indicadors de l’impacte real en el teixit cultural i social”, diu un dels directors del Sónar, Ricard Robles. Fins ara el festival havia realitzat estudis d’impacte econòmic, però “aquesta valoració purament numèrica no és suficient” per mostrar la repercussió del Sónar i el Sónar+D a la ciutat.

“La lectura global ens dóna la visió que el Sónar és un element de dinamització del món cultural i tractor de les indústries creatives”, diu Robles sobre les conclusions d’un estudi realitzat a partir de més de mil enquestes i entrevistes a públic i professionals que hi van assistir el 2015.

Es tracta d’un primer pas, i les dades obtingudes hauran de completar-se en el futur. És “una primera eina a partir de la qual definir paràmetres per poder estudiar de manera més transversal els impactes del festival més enllà dels dies en què se celebra”. També pot ser una bona eina en tant que pot definir indicadors que podrien influir en l’aplicació de polítiques públiques. “Els indicadors indiquen però no són determinants per decidir les subvencions”, diu Jaume Collboni, el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, que afegeix: “Les formes de mesurar les coses han canviat. Algunes contribucions positives són quantitatives, i altres, qualitatives”. Segons Collboni, “la filosofia del Sónar entronca amb el propòsit del govern de la ciutat de reforçar les indústries creatives”.

L’estudi aporta dades com ara que el 37% de les empreses de Barcelona participants al Sónar+D percep “un increment de facturació arran de la seva participació”, o que més d’un 50% dels entrevistats destaca la importància de la creativitat a la ciutat “per sobre del clima, la platja, la restauració o les botigues”.

La 23a edició del Sónar i la quarta del Sónar+D se celebraran del 16 al 18 de juny als espais habituals a la Fira Montjuïc i la Fira Gran Via 2. L'abonament del festival costa 195 euros. L'abonament per a les dues nits, 125. L'entrada diària per al Sónar de Dia té un preu de 54 euros (60 a la taquilla), i l'entrada per a cada jornada nocturna, 72 euros (80 a la taquilla).

7,5 milions d'euros de pressupost

La 23a edició de Sónar (inclòs el Sónar+D) té un pressupost de 7,5 milions d'euros, una quantitat lleugerament inferior a la de l'any passat, que va arribar als 7,8 milions. L'aportació pública és de 700.000 euros (80.000 menys que al 2015): 300.000 euros corresponen a la subvenció de l'Ajuntament de Barcelona (150.000 a través de l'Institut de Cultura i 150.000 de l'Oficina de Promoció Econòmica); la Generalitat hi aporta 250.000 euros i també hi ha 150.000 de programes de la Unió Europea.

Segons les xifres facilitades per la direcció del festival, els recursos propis representen el 77% del pressupost (5,79 milions d'euros), el patrocini privat el 13% (1,05 milions) i les subvencions públiques el 9,3% (700.000 euros).

72 milions d'euros de contribució al PIB català

Segons el Sónar, la contribució directa del festival al PIB de Catalunya és de 72 milions d'euros. El PIB català del 2015 va ser de 204.666 milions d'euros; és a dir, el Sónar representa el 0,04% del PIB. La contribució total, incloses tant les activitats organitzades pel Sónar com les 150 propostes paral·leles que es fan durant la mateixa setmana a Barcelona, arriba als 124,8 milions d'euros. El festival genera 1.279 llocs de treball i el retorn fiscal supera els 12,7 milions d'euros.

El 53% del públic és internacional

Una setmana abans de l'inici del festival, i d'acord amb les entrades venudes, el 53% dels assistents al Sónar és internacional i 47% de l'estat. El públic és de 94 països diferents. El públic britànic representa el 18% de total, el francès el 9% i l'italià el 5%. El percentatge de visitants alemanys i suïsos és del 3% en cada cas.

590,70 euros de despesa mitjana per visitant

A partir d'una enquesta realitzada a mil persones en l'edició del 2015, el Sónar ha obtingut dades com ara la despesa mitjana per visitant del festival, que és de 590,70 euros. La despesa mitjana dels assistents al Sónar+D és de 833,63 euros.

1.900 empreses al Sónar+D

En el Sónar+D de l'any passat hi van assistir 1.900 empreses d'arreu del món, de les quals 439 eren catalanes. La previsió per al 2016 és que les empreses participant siguin més de 2.000. Segons l'estudi de contribucions de Sónar i Sónar+D en aspectes econòmics, socials, culturals, mediàtics i d'innovació, prop del 30% dels professionals catalans assistents afirma haver establert contactes rellevants al Sónar +D.

710 títols formatius d'indústries creatives a Barcelona

El Sónar+D ha presentat un directori de centres educatius de l'àrea de Barcelona relacionats amb les indústries creatives (tecnologia, creativitat i negoci). Segons aquest estudi, hi ha 710 títols formatius d'un mínim de 50 hores lectives impartits en 51 centres educatius. 234 títols tenen a veure amb la tecnologia, 123 amb el disseny, 109 amb els mitjans de comunicació, 72 amb la música, 70 amb la publicitat, 48 amb el cinema i la fotografia, 31 amb els negocis, 12 amb la moda i 11 amb les arts digitals. La Universitat Autònoma de Barcelona és el centre que ofereix més titulacions d'aquest àmbit: 89. El directori es podrà consultar 'online'.

Més continguts de