Un bisturí poètic per explorar el cos i l’ànima

BarcelonaTots els espectacles del coreògraf Miquel G. Font amb la companyia Habemus Corpus estan basats en fets reals. Però Aire, que es veurà al Mercat de les Flors els dies 11 i 12 de juliol dins del Grec, és especial. Parteix de l’experiència de Font de trobar-se al llindar entre la vida i la mort. “Tinc seqüeles d’aquella experiència, i l’espectacle és un homenatge al fet de seguir aquí”, diu l’artista. Abans de ser un espectacle de dansa per a vuit ballarins, Aire havia de ser una pel·lícula, i al final conserva tres fragments de vídeo que fan de pròleg, intermedi i epíleg a la dramatúrgia que Marc Chornet ha teixit a partir de testimonis similars al de Font. Pel que fa a la música, el mateix artista ha compost un rèquiem que el Cor Ciutat de Mataró interpretarà en viu.

De la mateixa manera que Aire es capbussa en el territori desconegut de la mort com un final o potser com un nou començament, molts dels altres coreògrafs d’aquest Grec converteixen el cos en un instrument per reflexionar sobre la memòria, la identitat, les normes de gènere i la manera com cadascú es construeix una percepció de la realitat determinada. I no és una qüestió generacional: una degana com Marta Carrasco torna amb Perra de nadie per desplegar davant el públic de la sala Hiroshima (del 12 al 14 de juliol) vuit dones diferents, algunes de les quals van néixer en espectacles anteriors. “És un muntatge essencialment emocional i visual”, diu Carrasco, que es reivindica com a perra per trencar amb la connotació pejorativa d’aquesta referència animal.

“Em fascina saber si hi ha una realitat o si tot són construccions dels propis desitjos, expectatives, pors i bagatge biogràfic”, diu Ariadna Montfort sobre Moaré, que inclou quatre ballarins i tres músics en viu. L’espectacle, que passarà per la Hiroshima del 26 al 28 de juliol, beu de reflexions d’autors que han abordat la qüestió de la mirada, com Jean-Paul Sartre, John Berger i Antoni Marí. Al taller World of wolves #0.1 (El Graner, 6 i 7 de juliol), Nuria Legarda contraposa Shakespeare a Judit Butler i Paul B. Preciado per endinsar-se en la càrrega política dels cossos dissidents. “Em pregunto on som i que vol dir la identitat, i si existeix la possibilitat de redefinir-se en un altre lloc”, afirma Legarda. En canvi, la coreògrafa Elena Córdoba explorarà a La Caldera (14 i 15 de juliol) el potencial poètic d’una part determinada del cos, les cames, en un taller de creació titulat 15 dies dempeus. Impromptu escènic per a un grup de passejants, amb l’objectiu de crear una obra.

El cos també serveix per explorar temes comunitaris. Andreu Martínez Costa és el director de Projecte Bombeta, una iniciativa lligada a El Graner (10, 11 i 15 de juliol) que inclourà un sopar artístic per tractar la memòria col·lectiva de la Marina i dues rutes des d’aquest barri fins a la muntanya de Montjuïc; i la companyia United Cowboys farà tallers i representacions a Hangar, del 18 al 20 de juliol, proposant als participants que dialoguin amb la música com si fossin en una discoteca.

Constanza Brncic també aborda uns altres processos de construcció, els de l'expressió i la memòria: What is the word és un solo sobre l'últim poema de Samuel Beckett, amb el qual l'artista s'interroga sobre sobre “com dir el que volem dir, el que recordem i el que sentim”, explica. L'espectacle es podrà veure al Mercat de les Flors del 13 al 15 de juliol i, segons Brncic, és el fruit de la peça musical Triadic memories, de Morton Feldman, la seva acció escènica i la dramatúrgia d'Albert Tola.