El bo i no tan bo atreviment de ‘Romeu i Julieta’
BarcelonaL’atreviment és un valor en el teatre, tot i que no és garantia de res i que al final pot fer patir. La companyia Projecte Ingenu estrena el seu nou Shakespeare amb una versió i traducció nítida i viva de Marc Chornet i Anna Maria Ricart i en una posada en escena imaginativa, ben coreografiada, i amb escenes encertades però que pateix per la debilitat de la passió dels enamorats, per l’absència del sentiment i per l’exagerat embadaliment de Romeu.
Entre els encerts hi ha el tractament comediògraf de la primera part, tenyida amb humor i energia juvenil i on juga a favor el transvestisme dels personatges que evoca el teatre elisabetià. I és que Shakespeare ja ens ho deia per boca de Fra Llorenç: “Aquests nois s’enamoren amb els ulls i no pas amb el cor”. Ben dit, perquè Romeu n’està de Rosalinda, fins que veu Julieta i cau als seus peus.
La mort de Mercutio i Tibalt són el punt d’inflexió cap a la tragèdia, un territori més estricte i menys manipulable que exigeix una tensió dramàtica i unes confrontacions entre els personatges més profundes de les que ens serveix la direcció de Marc Chornet, que a més es permet un injustificat i irritant ritual final per segellar la tomba dels enamorats.
La falta d’una passió orgànica per sobre de les paraules, subratllada amb una original escena del balcó en què els enamorats ni tan sols creuen la mirada, és una absència tolerable fins que el joc amorós es tenyeix de sang i brolla la desesperació i l’angoixa. Notable la Julieta de Clàudia Benito i molt encertats el Mercutio de Rosa Serra, el Benvolio de Neus Pàmies, el Capulet de Jordi Llordella i la còmica dida de Toni Guillamet. Brillant l’auster espai escènic i acurades les properlianes cançons que embolcallen una funció digna però que... pateix d’atreviment.
