La 'caça de bruixes' de Lluís Homar inaugura el festival
Andrés Lima dirigeix 'Les bruixes de Salem' més polítiques a l’amfiteatre Grec
BarcelonaLa por és el millor aliat del poder. Ho va ser el 1692 quan a Salem, un petit poble de l’actual Massachusetts, el rumor que una noia era víctima d’un malefici va desfermar la histèria col·lectiva. El rerefons eren les lluites per la possessió de terres, però la paranoia de la petita comunitat rural va enviar a la mort 25 persones, la majoria dones. 300 anys més tard, el 1953, el dramaturg nord-americà Arthur Miller va escriure Les bruixes de Salem, l’obra amb la qual s’inaugura el dia 1 el festival Grec -per fi amb teatre!-, i que es podrà veure fins al 5 de juliol. Miller hi plasmava una altra caça de bruixes, de la qual va ser víctima: la iniciada pel senador McCarthy contra tots els sospitosos de simpatitzar amb els comunistes.
Però el que va passar al segle XVII i al XX podria passar a la Barcelona del segle XXI. “Pot succeir en qualsevol moment o en qualsevol lloc”, destaca el director Andrés Lima, que té el repte d’adaptar Les bruixes de Salem -un espectacle de gairebé tres hores- i portar-lo al difícil escenari del Teatre Grec. El vestuari de l’equip actoral, de fet, és atemporal. “Està descontextualitzat perquè els espectadors sentin com a pròxims els fets que expliquem”, assegura el fundador de la companyia madrilenya Animalario. Lima (premi Max per Urtain ; Argelino,servidor de dos amos ; Marat-Sade, i Hamelin ) està convençut que el públic reconeixerà moltes de les coses que succeiran a l’escenari: “El puritanisme no ens és aliè, perquè Espanya va estar immersa en el nacionalcatolicisme durant molt de temps -diu-. Els colons van arribar als Estats Units disposats a lluitar contra les adversitats per construir un paradís, però van acabar lluitant contra ells mateixos. El paradís es va convertir en un infern”.
Ordre contra llibertat
"Les buixes de Salem es planteja en un context religiós però és completament política. En una societat d’ordre, aquest només es manté mitjançant la repressió, el terror. És molt actual", segueix Lima. Tan actual com la detenció i l’empresonament dels intèrprets de Títeres desde Abajo, denuncia -una causa que just ahir es va arxivar.
Lluís Homar interpretarà el vicegovernador Danforth. L’acompanyaran un repartiment estel·lar, amb Nora Navas -que serà Elisabeth Proctor, una de les bruixes condemnades-, Borja Espinosa, Nausicaa Bonnín, Carles Canut, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alamany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria Golla i Yolanda Sey. "Estic submergit en aquesta proposta. No havia viscut mai un projecte amb tanta intensitat ni tant compromís", assegurava Homar. "Encara som hereus d’aquest puritanisme, forma part de les nostres vides", afegia Navas.
La versió que es podrà veure al Grec és una traducció d’Eduardo Mendoza i la música és de Jaume Manresa, antic component d’Antònia Font. L’obra ha estat coproduïda pel Grec, el Teatre Romea i el Centro Dramático Nacional. Per això Les bruixes de Salem viatjarà després a Madrid en castellà.
Una festa popular amb la Plateria i convidats
El festival Grec manté la tradició d’obrir foc amb un espectacle gratuït. A la plaça Margarida Xirgu hi actuarà demà l’Orquestra Plateria, amb un concert especial que tanca la gira dels seus 40 anys, els mateixos que el Grec. La multitudinària banda comptarà amb convidats d’etiqueta: Joan Manuel Serrat, Jaume Sisa, Jordi Batiste, Joan Garriga i Manel Fuentes, que farà un homenatge a Carles Flavià. La celebració dels 40 anys del Grec comptarà amb quatre espectacles gratuïts més a la mateixa plaça: Jordi Galí (5 de juliol), La Central del Circ (7 i 8 de juliol), La partida de Vero Cendoya (21 i 22 de juliol) i el concert de clausura, de Chicho Trujillo i Sense Sal, el 31 de juliol.
