Es busca a Cervantes: 69 anys, 6 dents, la mà esquerra atrofiada i plom al cos

MadridEls tècnics que busquen a Miguel de Cervantes a l'església madrilenya de les Trinitàries, on es creu que va ser enterrat, comencen demà la fase antropològica i forense que intentarà de localitzar les seves restes òssies en una cripta amb una trentena de nínxols i diversos enterraments en el subsòl. Uns 30 investigadors tenen com a missió trobar els ossos d'una persona amb unes característiques molt determinades, les d'un home de 69 anys, amb només sis dents, amb la mà esquerra atrofiada i amb restes de plom d'arcabús (una arma antecessora del fusell).

Els investigadors han recordat que va ser el mateix Cervantes qui va descriure la seva mala dentadura –"dientes mal acondicionados y peor puestos porque no tienen correspondencia los unos con los otros", al pròleg de les seves 'Novelas ejemplares'. El seu avantbraç i mà esquerra van quedar-li atrofiats després de la Batalla de Lepant i podrien albergar partícules de plom procedents dels trets d'arcabús que Cervantes va rebre en aquesta contesa, on es van comptabilitzar fins a 30.000 baixes. Els investigadors han destacat que, segons una crònica anònima de l'època, el cadàver de l'escriptor "va ser amortallat amb una senzilla creu de fusta".

Trobats entre 4 i 8 nous enterraments a les Trinitàries

Els treballs amb georadar que es van dur a terme entre el 17 i 18 de gener per a la segona fase de la recerca de Miguel de Cervantes –valorada en 50.000 euros– han detectat "entre quatre i vuit nous enterraments a terra".

L'arqueòloga Almudena García Rubio ha detallat que els tècnics procediran primer a llegir les inscripcions funeràries dels nínxols, veuran què contenen amb càmeres microscòpiques i en els casos més interessants s'extrauran les restes per analitzar-los en el laboratori instal·lat a la mateixa cripta.

També ha detallat que els relats històrics "diuen que Cervantes mai va sortir d'aquí", de les Trinitàries, tot i que sí que s'han produït moviments en el subsòl que incrementen la dificultat per als investigadors, igual que si les restes de l'escriptor van anar a parar a una ossera general. "Si el trobem, ho celebrarem tots, i si no el trobem, seguirem buscant", ha dit l'antropòleg forense Francisco Etxeberría en roda de premsa. I si no hi ha "consens" sobre què passarà en el cas de trobar-lo, "el que és segur és que les restes no es trauran d'aquest convent" perquè així ho han decidit tant les monges com l'Arquebisbat.