Un cadàver berlanguià rumb a ‘Quatretondeta’

BarcelonaQuatretondeta és un poble de prop de 100 habitants de la vall de Seta, a Alacant. També és el títol de la comèdia negra del debutant Pol Rodríguez, que avui arriba als cinemes després d’haver passat abans pel Festival de Màlaga. I Quatretondeta és el lloc on el personatge que interpreta José Sacristán vol enterrar la seva dona, que acaba de morir. Davant la negativa dels serveis funeraris, que tenen ordres de la filla d’enviar el cadàver a França, l’home improvisa una solució: robar el cotxe fúnebre que transporta el cos.

“O rodava la pel·lícula a Quatretondeta o no la rodava”, afirma Rodríguez. Ell va néixer a Barcelona, però la seva mare i els avis van néixer al poble i ell hi passava els estius. “És un homenatge a tota aquella terra, així que també era inevitable posar-li el títol -diu el director-. Ara que en aquells pobles cada vegada hi viu menys gent perquè tothom marxa a la ciutat o a altres pobles, crec que és important mirar enrere de tant en tant per saber cap on anem”.

L’embolic funerari amb què arrenca Quatretondeta es desplega com una road movie amb esperit de comèdia negra berlanguiana, tant per la mirada esperpèntica com per l’aparició del folklore popular valencià i personatges tan impresentables com el criador de pollastres que interpreta Sergi López. El contrapunt el posa Laia Marull, que després d’anys de voler fer una comèdia acaba amb el personatge més seriós de la funció. “És el meu destí, no hi puc fer res”, riu ella. “El meu personatge no és còmic perquè la comèdia succeeix al seu voltant. És la filla de la morta, no es pot riure quan desapareix el cos. Però com en qualsevol road movie, passa per molts llocs diferents i acaba fent un viatge interior que la canvia”.

La mort, amb sentit de l’humor

Quatretondeta és el primer llarg de Rodríguez, però no el seu primer rodatge. Abans havia treballat en més de 30 produccions com a ajudant de direcció amb cineastes com Marc Recha, Agustí Villaronga i Joaquim Jordà. D’ells n’aprèn l’ofici, però també que per dirigir “cal ser molt perseverant per portar el teu món personal a la pantalla”. La seva empremta personal sembla, precisament, l’humor. “Quina forma millor hi ha d’abordar la mort? -planteja-. Tot i que la pel·lícula és emotiva, no volia fer un drama sobre la mort, sinó parlar de la memòria. Per això m’anava molt bé el punt de vista pragmàtic d’una funerària”.

Rodríguez reivindica l’hospitalitat del món rural. “Jo no crec que a la ciutat anessis al funeral del veí del tercer, però al poble sí que hi aniries. El sentiment de comunitat hi és molt més present”. Ell ho va comprovar en persona rodant la pel·lícula. “Quatretondeta té 106 habitants i al càsting van venir-ne 98. I no sé on eren els 8 que no van venir! Quan rodàvem el partit de pilota valenciana a Quatretondeta es va posar a ploure i vam haver de parar el rodatge. No sabíem què fer amb la gent, però de seguida els del poble es van ficar l’equip a les cases i van treure cerveses i menjar. He treballat en molts rodatges, però una fusió igual entre un equip de cinema i un poble no l’havia vist mai”.