Cultura 22/02/2012

La caiguda de l'imperi soviètic

Pere Antoni Pons
3 min
La caiguda de  l'imperi soviètic

Els millors periodistes són els que han tingut la sort de poder demostrar que ho eren sent al lloc adequat en el moment oportú. Va ser el cas de David Remnick, corresponsal a Moscou del diari Washington Post entre els anys 1988 i 1992.

Assistir en primera persona a l'estrepitós esfondrament de l'imperi soviètic -des de les primeres i complicades reformes empreses per Gorbatxov fins a la il·legalització del Partit Comunista, passant per la independència de les diferents repúbliques i l'intent fallit de cop d'estat del 1991- va permetre a Remnick d'escriure aquesta obra mestra del periodisme assagístic que és La tumba de Lenin. Los últimos días del imperio soviético . L'obra, que va obtenir el premi Pulitzer de no-ficció del 1994, és de lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui conèixer en profunditat la veritable naturalesa i el traumàtic final del règim de l'URSS, una de les aberracions més inenarrables -potser la que més?- de la història de la humanitat.

El llibre pretén oferir una panoràmica completa i detalladíssima -tant des d'una perspectiva històrica, econòmica i política com moral i intel·lectual- de la realitat de l'URSS, i especialment del seu procés de dissolució. Tenint en compte la complexitat de l'assumpte -per les més de set dècades de pervivència del règim, per les descomunals dimensions geogràfiques del territori en qüestió i per les infinites implicacions humanes de tot plegat-, sembla que ha de ser un projecte irrealitzable. Tanmateix, Remnick fou capaç de dur a terme la proesa. Gràcies, sobretot, a un còctel periodísticament exemplar en què es mesclen, en les dosis justes, l'erudició històrica, l'habilitat per recopilar informació de tota mena de fonts, la perspicàcia en l'anàlisi de les intrigues polítiques, l'experiència directa dels esdeveniments, la sagacitat interpretativa dels fets i, last but not least , la vivor narrativa.

Tal com resumeix Remnick al pròleg del volum, el llibre consta de cinc parts. La primera explica com es va produir "el retorn de la història" a l'URSS, de quina manera el règim soviètic havia convertit la història en mite -i l'estudi de la història en una mena de pseudoteologia- i com va impactar en la ciutadania la recuperació de la memòria, la revelació de veritats tan espantoses com les purgues de Stalin, la matança de Katyn i les fams que exterminaren milions de persones. La segona part tracta els començaments de la democràcia. La tercera és el relat de la confrontació entre les forces de l'antic règim i les noves formacions polítiques. La quarta part narra de quina manera es va desenvolupar l'intent de cop d'estat i les seves conseqüències. I, finalment, la cinquena i última part mostra les estratègies del Partit Comunista per intentar justificar-se davant del tribunal de l'opinió pública. L'obra es tanca amb el breu epíleg de l'edició original. L'autor s'hi mostra lúcidament pessimista, i hi apunta molts dels problemes -la corrupció, el poder de les màfies, l'autoritarisme, la incapacitat potser nacionalment constitutiva de muntar una democràcia real- que segueixen llastant la Rússia d'avui.

Resulta pràcticament impossible destacar només uns pocs aspectes d'un llibre d'aquesta magnitud. Posats a triar, però, el millor és l'enorme diversitat de personatges i d'escenaris que hi surten. Remnick va parlar amb tothom -dissidents liberals, estalinistes recalcitrants, polítics de tot color, militars, simples ciutadans, intel·lectuals, represaliats i apparàtxiks- i es va moure per tot arreu: pels passadissos del Kremlin i les redaccions dels principals diaris del país, també per les mines de Sibèria i l'infern de Txernòbil. El resultat és un llibre impressionant i imprescindible.

stats