Les caixes es preparen per aprimar la seva obra cultural
Les obres socials de CatalunyaCaixa i Unnim Caixa han de començar a caminar soles i buscar nous ingressos per mantenir els seus projectes. Asseguren que tenen recursos per sobreviure.
Barcelona.L'obra social de les caixes ha rebut una forta patacada i s'ha de plantejar un futur complicat: sobreviure sense els beneficis del negoci financer de les caixes. Tant La Caixa com CatalunyaCaixa Obra Social -nascuda de la unió de les caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona- i Unnim Caixa -fruit de la fusió de les de Sabadell, Terrassa i Manlleu- asseguren que ni per un moment s'han plantejat fer desaparèixer la seva obra social. Tot i així, reconeixen que el canvi de gestió ha de ser radical. Ara han de caminar soles, s'han d'estrènyer molt el cinturó i han de buscar recursos de sota les pedres per autofinançar-se.
Sigui com sigui, la seva desaparició no passaria inadvertida a ningú. Històricament la seva activitat cultural ha estat ingent: gestionen un important patrimoni; han creat, finançat i patrocinat nombrosos festivals de teatre, dansa i música; organitzen importants exposicions d'art; i atorguen alguns dels premis artístics més generosos del país.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, avisa que s'ha d'estar alerta: "L'obra cultural de les caixes té un pes molt important, hem de vigilar que això no s'acabi eliminant ni aprimant excessivament". En opinió de Ciurana, s'ha de garantir que el patrimoni de les obres socials no acabi en mans de bancs estrangers i que no perdin la seva vocació pública. El consistori està obert a col·laborar, però Ciurana alerta: "En cap cas finançarem amb recursos públics l'obra social de les caixes".
Les joies de la corona de l'Obra Social de CatalunyaCaixa són la Pedrera i Món Sant Benet. Si el 2011 aquesta entitat va destinar 45 milions a l'Obra Social, el 2012 només en podrà dedicar 35. La directora general de CatalunyaCaixa Obra Social, Marta Lacambra, admet que l'escenari és més complicat del que s'imaginaven, però assegura que fa més d'un any que es preparen: "I no per a una carrera de cent metres, sinó per a una marató amb molts obstacles". Lacambra reconeix que l'entitat haurà d'establir prioritats i intentar que les activitats que generen ingressos en generin encara més.
La Pedrera
El patrimoni que aporta més diners el formen la Pedrera i Món Sant Benet. Bona part dels 15 milions que ingressa cada any l'Obra Social de CatalunyaCaixa provenen de la venda d'entrades d'aquests dos equipaments. Només per la Pedrera hi passen cada any un milió i mig de visitants, la majoria turistes. Per augmentar els ingressos caldrà potenciar els serveis educatius, generar noves activitats -com les nits d'estiu a la Pedrera- i llogar algunes sales. L'entitat també haurà de buscar aliats i socis per endegar o mantenir els seus projectes i saber dir que no en més ocasions quan algú els demani patrocini. Lacambra descarta fer pagar l'entrada a les exposicions.
Unnim Caixa assegura que sobreviurà, almenys temporalment, gràcies al seu patrimoni. Entre immobles, instal·lacions, fons d'art i recursos líquids, l'entitat suma 130 milions d'euros. El 2011 va destinar 15 milions d'euros a l'Obra Social i de moment no ha aprovat el pressupost de l'any vinent. Els seus vaixells insígnia són el Centre Cultural Unnim, a Terrassa -que programa l'única temporada estable de dansa a Catalunya-, i l'Espai Cultura Unnim, a Sabadell. A més, atorga dos dels premis més ben dotats de Catalunya: el premi Sant Joan de literatura, amb 60.000 euros, i l'Unnim de Teatre, amb 10.000 euros. L'entitat no descarta aprimar aquests dos guardons, ja que la consigna és mantenir les activitats però amb menys pressupost.
Negociar més bé
Antoni Guiñón, director de l'Obra Social d'Unnim Caixa, afirma que l'entitat ha de buscar el màxim de col·laboracions i treure rendiment, amb cessions i lloguer d'exposicions, al seu fons d'art. Però també cal un canvi de mentalitat: "Algunes coses s'hauran de negociar d'una altra manera. Per exemple, amb les companyies artístiques potser ens hem de plantejar en alguns casos no pagar el caixet, sinó repartir els ingressos de taquilla".
La que parteix d'una situació més folgada és l'Obra Social La Caixa. Amb un pressupost de 500 milions d'euros, supera amb escreix algunes conselleries, com la de Cultura de la Generalitat, que té 302,4 milions. Segons el director de l'Àrea Cultural de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, no es plantegen grans canvis: "Hem de ser prudents, buscar la màxima eficiència i amb menys recursos fer el màxim".
