POLÍTICA CULTURAL
Cultura 05/07/2012

Un cànon a les biblioteques

El manifest Clàssics catalans a les biblioteques de la Generalitat ha fet reaccionar les institucions públiques. Ara volen impulsar un cànon amb uns 50 títols que totes les biblioteques haurien de tenir.

Jordi Nopca
3 min
ELS LECTORS CATALANS L'ambient de la Biblioteca Jaume Fuster, a Barcelona.  El debat sobre què han de contenir està obert.

BARCELONA.El dia 1 de juny, el filòleg Francesc Foguet i l'historiador Enric Pujol començaven a recollir firmes per al manifest Clàssics catalans a les biblioteques de la Generalitat , on demanaven que les biblioteques públiques disposessin "ineludiblement" dels clàssics de les lletres catalanes, motivats per l'exclusió de dues novetats editorials del Sistema d'Adquisició Bibliotecària. En menys d'un mes, el manifest va aconseguir 150 adhesions.

La Generalitat ha reaccionat creant una Comissió de Patrimoni Literari que ha d'estudiar un possible nou cànon literari. Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, declarava recentment que la intenció és consensuar una política de mínims, de 40 o 50 títols, que totes les biblioteques haurien de posar a l'abast dels lectors. La comissió està integrada per Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, Joan Pluma, director general de Patrimoni Cultural, Jordi Cabré, director general de Promoció i Cooperació Cultural, Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, un representant de l'Institut d'Estudis Catalans i la mateixa Carme Fenoll, al capdavant del Servei de Biblioteques des d'aquest abril.

Una iniciativa compromesa

Abans de la primera reunió, que tindrà lloc divendres, l'establiment d'un possible nou cànon literari ja ha despertat opinions poc coincidents. Enric Pujol, un dels impulsors del manifest, considera que "la iniciativa és una bona idea: és com tornar a rescatar el projecte de les Millors Obres de la Literatura Catalana " (MOLC). Iniciada l'any 1978 amb Elogi de la paraula i altres assaigs , de Joan Maragall, la col·lecció d'Edicions 62 i La Caixa va oferir un centenar de títols -ampliats fins a 125 a principis de la dècada dels 90- en què es feia una tria d'algunes de les obres de la literatura catalana més significatives, des del Llibre de meravelles de Ramon Llull fins a obres escrites a la dècada dels 70 del segle XX. "A la MOLC hi havia un centenar d'obres: ara estem parlant d'una cinquantena -recorda Pujol-. Creia que aquests llibres ja hi eren, a totes les biblioteques. Quan vam engegar el manifest, el que demanàvem era que la reedició de clàssics catalans es convertís en un dels criteris d'adquisició determinats per la Generalitat". Pujol avança que un dels pròxims passos que es planteja és escriure un segon manifest "de protecció a les traduccions catalanes de clàssics d'altres llengües". L'historiador està convençut que "si es vol tirar endavant la normalització lingüística, són criteris que cal tenir en compte. L'ha sorprès favorablement el "gran suport" que el manifest ha rebut dins del sector: "La reacció de la gent demostra que els clàssics interessen més del que es pensa".

El dia 6 de juny Carme Fenoll es va reunir amb una dotzena de petits editors catalans. Una de les propostes que els va fer va ser el Projecte 10x10, que vol apropar propostes editorials de qualitat però poc conegudes a bibliotecaris de tot el territori català. Josep Cots, d'Edicions de 1984, recorda l'acceptació general de la iniciativa, si bé adverteix de la precarietat pressupostària actual. Pel que fa al possible futur cànon, no hi està gaire d'acord: "Si estiguéssim en una societat diferent a la nostra es podria fer. A Catalunya és impossible: hi ha tants cànons com barrets". Maria Bohigas, de Club Editor, fa una reflexió d'abast més estructural: "¿Cal fer que les lectures obligatòries a les escoles també ho siguin en l'edat adulta? El que s'ha de buscar no és un cànon, sinó afavorir la curiositat de la gent. L'única manera d'aconseguir-ho és a través d'estimular la formació. No em sembla que s'avanci cap aquí: vivim en un país d'analfabets funcionals".

stats