Publicitat
Publicitat

De com ha canviat la venda d'entrades i una història d'estiu

El fenomen del 'ticketing'. Ja fa molts anys que els teatres van pactar amb aleshores Caixa de Catalunya un canal de venda telefònica (Tele-Entrada) que poc després es va traslladar a internet. Sens dubte va ser una revolució, ja que més del 60 per cent de las entrades anuals es van canalitzar per aquest sistema. El fenomen ha anat creixent amb fórmules molt diferents. Per exemple, el Teatre Nacional i el Teatre Lliure van comprar un software (força car) per gestionar directament la venda i conèixer a més el perfil dels seus clients. Els sistemes han estès les seves activitats a grans recintes, com el Palau Sant Jordi, que acullen esdeveniments escènics, musicals, esportius i festivals. És el ticketing i entre les empreses dominants (Tisketmaster, El Corte Inglés, Entradas.com i Telentrada) n'han aparegut altres que hi aporten valor afegit i facilitat de compra amb fórmules més innovadores, com és el cas de Onebox, una plataforma multicanal enfocada a resoldre les necessitats dels promotors i compradors d'entrades amb el fet diferencial que centralitza l'aforament a la venda i no requereix la compra de cap software, ja que s'amortitza amb les entrades venudes. Internet s'imposa i lògicament cada vegada quedaran menys taquilleres.

El misteri de l'anell d'Iffland. El teatre alemany té una tradició que entre nosaltres seria impossible, que es manté des de fa més de dos cents anys i que donaria per fer una bona novel·la. Stefan Zweig en fa menció a la seva excepcional autobiografia El món d'ahir. L'origen sembla que és en el gest romàntic de l'actor August Wilhelm Iffland (1759-1818), que va encarregar set anells amb la seva efígie i els va regalar a uns amics. Només un d'aquells set anells ha perdurat des que en morir Iffland el va llegar a un altre actor que considerava el millor del món germànic. Però la tradició va tenir alts i baixos, períodes obscurs i fins i tot una desaparició misteriosa. La història no es coneix bé fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan el va posseir l'actor berlinès Friedrich Haase, que va ser qui va documentar la història de l'anell. D'aleshores ençà el posseïdor de l'anell és qui designa el seu successor abans de morir. I aquest home és considerat el millor actor germànic. L'anell és propietat de la República d'Àustria i ara està en mans del suís Bruno Ganz, que ha dit que fins i tot el podria llegar a una actriu.

Més continguts de