Publicitat
Publicitat

69A MOSTRA DE CINEMA DE VENÈCIA

Valeria Sarmiento recorda Raúl Ruiz a Venècia i Kim Ki-duk decep

La cara portuguesa i la creu coreana

Sobre les primeres imatges de Linhas de Wellington hi apareix una dedicatòria: "A Raúl Ruiz, que va preparar aquest film". La pel·lícula va ser projectada ahir a la Mostra, i els crítics i periodistes acreditats van completar l'homenatge amb una sonora ovació dedicada al director xilè, mort l'agost de l'any passat. Poques hores després, a la roda de premsa, el productor portuguès Paulo Branco va tornar a evocar la figura de Ruiz: "Aquesta pel·lícula va ser concebuda just després de Misteris de Lisboa (l'últim film dirigit per Ruiz). El Raúl va poder intervenir a la preproducció. S'estava recuperant d'una malaltia i per desgràcia no va arribar a participar en el rodatge". L'escollida per materialitzar el projecte va ser Valeria Sarmiento, vídua de Ruiz, a més de la seva muntadora i col·laboradora artística durant trenta anys.

Plantejada com un gran fresc històric, Linhas de Wellington posa en escena la guerra pel domini del territori portuguès que, a principis del segle XIX, van protagonitzar les tropes de Napoleó i l'aliança anglo-portuguesa. El film de Sarmiento recull la dimensió coral i expansiva de Misteris de Lisboa , però elimina tota la llibertat formal i narrativa que feia del film de Ruiz un laberint hipnòtic, una aventura excitant. Fragmentària i estel·lar -a la llista de secundaris hi destaquen Catherine Deneuve, John Malkovich, Marisa Paredes i Michel Piccoli-, Linhas de Wellington combina el drama bèl·lic amb la comèdia sexual, l'èpica històrica amb el fulletó sentimental. A Venècia s'ha projectat la versió de 151 minuts del film, mentre que els espectadors del Festival de San Sebastià gaudiran del muntatge televisiu de 180, que potser corregirà l'aura de mutilació (de metratge) que acompanya la versió vista a la Mostra.

Crim i càstig coreà

La Mostra va presentar ahir el nou film del coreà Kim Ki-duk, que l'any 2004 va guanyar a Venècia el premi al millor director per Ferro 3 . Conegut per la seva poètica escabrosa, la propensió a la violència i una certa debilitat pels relats morals, Kim s'endinsa amb Pietà en un barri marginal de Seül. Allà hi viu un jove sense escrúpols que treballa com a cobrador per a un despòtic prestador. El jove no té problemes a l'hora de deixar invàlids els clients del seu amo per treure profit de les seves assegurances. Impera la inhumanitat, però aleshores apareix la mare del noi, que el va abandonar quan va néixer, i el jove psicòpata es converteix en un Èdip en busca de redempció.

"Amb Pietà volia parlar del capitalisme extrem -ha explicat Kim-, de com desvirtua les relacions humanes". Utilitzant tota mena d'imatgeria cristiana -de la flagel·lació fins a la pietat del títol-, Kim construeix una pel·lícula que bascula entre la crueltat més atroç i el sentimentalisme més tou. De fet, la narració de Pietà utilitza els mecanismes psicològics d'un nen de parvulari. "Què són els diners?", pregunta el fill. "El principi i la fi de totes les coses", respon la mare. I amb aquest nivell de subtilesa, Kim signa el tràgic desvetllament moral del seu protagonista.

Més continguts de