El caràcter nòrdic vist per una mediterrània

BarcelonaEl suec té una expressió intraduïble, lagom, equivalent a “anar fent”, “ni poc ni massa” i “prou bé”. Ja la feien servir els vikings quan es passaven el corn ple de beguda al voltant d’una taula per garantir que n’hi hagués per a tothom. Ha perviscut al llarg dels segles i també vol dir “el que és correcte”, fins a un grau que és una mica “asfixiant” i té una certa connotació negativa, recordava ahir al Mercat de les Flors la coreògrafa valenciana establerta als Països Baixos Marina Mascarell.

Lagom és l’única paraula en suec de l’espectacle que hi presenta des d’avui fins diumenge amb la companyia de dansa de l’Òpera de Göteborg, Mongrel. El títol vol dir “gos petaner” i representa una mirada volgudament mestissa a la societat sueca des del punt de vista d’una artista que no és sueca. Tampoc no ho és cap dels dotze ballarins, ni l’escenògrafa ni els músics. “Vinc d’una família on el 99% de les converses són sobre història i política, són qüestionament pur. Crec que és una cosa que ha quedat molt impresa en mi. M’interessa qüestionar sempre l’establert. És la realitat el que em mou i el que m’inspira, pensar que puc canviar una mica alguna cosa”, diu Mascarell, que considera imprescindible en els intèrprets la capacitat de “jugar” per poder crear.

El director del Mercat, Francesc Casadesús, defineix la dansa de Marina Mascarell com a “neta” i “exquisida” i destaca que “és una observadora de la realitat quotidiana”. L’origen de Mongrel és l’encàrrec que li va fer la companyia de dansa de l’Òpera de Göteborg, que debuta a Barcelona amb aquest muntatge. La directora, Adolphe Binders, que finalitza el seu mandat aquesta primavera, treballava la programació de cada temporada com si fos una comissària i la centrava en un tema. El de l’any passat va ser el de la confrontació de la individualitat i el col·lectiu a les societats escandinaves, i va recomanar a Mascarell que llegís la llei de Jante, que va aparèixer per primera vegada al llibre d’Aksel Sandemose Un fugitiu creua les seves petjades (1933).

Aquesta llei, que ha amarat les obres de creadors com August Strindberg, Ingmar Bergman i Lars von Trier, inclou deu normes entre les quals hi ha “No pensis que ets especial”, “No pensis que ets bo en res” i “No et pensis que ens pots ensenyar res”. “Volíem esbrinar quins reptes ens suposen temes com la diversitat i l’individu. Ens agradava plantejar-nos aquest tema per veure si hi ha una perspectiva escandinava. Estem en un societat en què hi ha molta gent que va d’un lloc a un altre i ens plantegem si existeix una manera verdadera i honesta d’integrar les persones”, diu la directora en funcions de la companyia, Liselott Berg. “Vam preguntar-li a la Marina si hi ha alguna cosa específicament escandinava en aquesta relació entre democràcia i diversitat”, recorda Berg. “En les meves peces mai intento apuntar amb el dit. I quan un dels intèrprets diu molts cops seguits la paraula lagom, el públic s’hi veu molt reflectit i riu molt. Són molt correctes, i una societat molt rica i molt interessant”, diu Mascarell.

Filosofia traduïda en moviments

Mongrel és el fruit d’una recerca de vuit mesos que va incloure treballar textos dels filòsofs Hannah Arendt i Michel Foucault i la novel·la d’Albert Camus L’estranger. També un qüestionari amb preguntes sobre la vida quotidiana que la coreògrafa va repartir entre els coneguts. La conclusió a la qual va arribar és que el contingut de la llei de Jante no és específicament escandinau, sinó “universal”.

“Crec en l’organicitat del cos i el cos natural”, diu Mascarell sobre la seva visió coreogràfica. De la recerca tan extensa que va fer Mongrel, assegura que “tot es tradueix en moviment”. “Hi ha moltes maneres de traduir: potser llegint et quedes amb una imatge i si la continues es converteix en un moviment”, conclou la coreògrafa.