Publicitat
Publicitat

Carles Duarte: Els escriptors en castellà han de poder rebre el Premi Nacional de Cultura

El president del CoNCA diu que els autors catalans que escriuen en castellà "queden al mig" i a Madrid se'ls considera catalans i a Catalunya "no se'ls acaba de reconèixer del tot"

El president del Consell Nacional de la Cultura i els Arts (CoNCA), Carles Duarte, creu que "hauria de ser possible" que un escriptor català en llengua castellana pugui obtenir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, mentre admet que aquests autors "no són tractats justament ni aquí ni fora d'aquí".

En una entrevista amb Efe, Duarte ha indicat que el Premi Nacional de Cultura, en la seva modalitat de Literatura, que atorga anualment la Generalitat a través del CoNCA, ha de poder recaure en un autor català que escrigui en castellà "perquè no és un premi de literatura catalana", i subratlla que en altres modalitats, com la de Cinema, aquest any s'ha premiat Isaki Lacuesta, que roda films en castellà.

En l'apartat de Literatura, en canvi, aquests premis sempre s'han atorgat a escriptors que només escriuen en llengua catalana o bé a alguns que l'han alternat amb el castellà, com Joan Perucho, Pere Gimferrer o Carme Riera, mentre han quedat exclosos autors com Ana María Matute, Juan Marsé, Eduardo Mendoza o Juan Goytisolo, tots ells nascuts a Catalunya.

Duarte considera que en aquesta qüestió "es barregen les qüestions acadèmiques amb les socials" i reconeix que "alguns d'aquests autors que escriuen en castellà a Catalunya no són tractats justament", ni des de la comunitat ni fora d'ella.

"Queden al mig, i sembla que des de determinats espais literaris espanyols se'ls considera (autors) catalans, i a Catalunya no se'ls acaba de reconèixer del tot", opina Duarte, el qual estima que "aquest és un problema que s'ha de resoldre des de la cordialitat, el sentit comú i la generositat de tothom".

Carles Duarte manté que a Catalunya les institucions han de potenciar la creació cultural vinculada a la llengua catalana "perquè és la llengua que va néixer en aquest país", però apunta que "també hi ha d'haver un reconeixement com a propi del que és la realitat cultural expressada en castellà".

"És veritat que el context no ajuda a desactivar aquestes prevencions i aquí hi ha responsabilitats molt compartides", diu Duarte, que critica que hi hagi polítics que contribueixen "a generar escenaris de desconfiança col·lectiva i que després acaben pagant persones que no en tenen cap culpa".

La cultura ha d'ajudar en aquest camí de concòrdia mitjançant "un esforç sincer de compressió per construir ponts entre les persones i els pobles, perquè més enllà de les formes immediates hi ha l'essència" de les grans obres d'art.

Respecte als Premis Nacionals, que en l'actualitat es donen fins en 17 categories, Carles Duarte anuncia que el CoNCA ha iniciat un debat intern i "treballa amb la voluntat de replantejar una mica aquests premis, perquè s'acostin a l'objectiu d'associar els guardons a l'excel·lència o capacitat de projecció simbòlica".

"Hi ha risc que amb tants premis quedi diluïda la seva importància", observa el president del CoNCA, que avança que en pròximes edicions "és possible que hi hagi menys premiats".

"No crec que arribem a reduir el nombre de Premis Nacionals de Cultura a un de sol, no arribarem a aquest extrem", manifesta Duarte, que, sense concretar xifres, diu que "previsiblement el que s'imposa és una certa reducció i una visió més àmplia".

Per a això pretenen que la projecció de Premi Nacional "vagi més enllà de l'acte de lliurament del guardó, i que el país situï els guardonats en la condició de personalitats rellevants per al conjunt de la comunitat".

En aquest sentit, els membres del CoNCA entenen que els premis han de tenir repercussió en els mitjans de comunicació, però també en l'àmbit social i educatiu "com a mínim durant l'any en el qual li és lliurat".

El perfil dels premiats ha de fer que la seva concessió "sigui indiscutible", perquè la seva figura "no sigui percebuda com passa ara només pel seu sector, sinó que hi ha d'haver una visió dels Premis Nacionals de Cultura molt més transversal, i per tant s'ha de percebre com un premi a tot el sector cultural".

"Tenim gent de primeríssim nivell internacional en la música, en les arts plàstiques, a totes les estètiques, clàssiques o innovadores", unes figures que poden representar aquest paper, si bé Duarte és conscient que "perquè aquests premis guanyin dimensió hi ha d'haver una bona gestió de l'impacte posterior, a mitjà i llarg termini, de la figura del guardonat".

Més continguts de