VILANOVA I LA GELTRÚDivendres no va ser una gran jornada per a la lletra gran del cartell del Faraday. En la primera tongada de concerts al Molí Nou de la platja del Far, tant els nord-americans Bowerbirds com els francesos Herman Dune van oferir concerts que van deixar un lleu regust de decepció.
Els dos artistes internacionals amb més tirada del cartell de la jornada, però, van relliscar per motius molt diferents. David-Ivar i Neman van prescindir d'acompanyants i van presentar en formació pelada de duet el seu últim treball, Strange moosic , amb poques concessions als seus anteriors àlbums i deixant fora del repertori I wish that I could see you soon , el seu hit arran d'un espot televisiu. El problema és que la frescor que presidia abans els concerts de Herman Dune va desaparèixer fa temps, i la desgana amb què ara interpreten el seu cançoner de folk despentinat no fa al cas d'un cap de cartell d'un festival com el Faraday.
El cas de Bowerbirds és un altre. Els de Carolina del Nord presentaven The clearing , un àlbum en què han abandonat l'ortodòxia del folk de guitarres acústiques introduint en el so de la banda els sintetitzadors. El disc representa un nou començament per a la formació, que el 2011 va estar a punt de desaparèixer quan la cantant i acordionista, Beth Tacular, va estar a punt de morir per culpa d'una estranya malaltia. Al Faraday els sintetitzadors van substituir l'acordió, i la guitarra només va aparèixer en comptades ocasions. La proposta és valenta, però, almenys en viu, no aconsegueix crear una atmosfera que faci justícia a les cançons, fet que s'aprecia especialment quan recuperen temes dels seus anteriors treballs.
A primera hora de la tarda els mallorquins Gran Amant inauguraven la jornada amb el seu pop suculent i lliure, desastrat i burleta, que va finalitzar amb la gutural i divertida Freddy Krueger ,i el bateria del grup, Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), tocant el timbal entre el públic amb les espardenyes.
Mates Mates es desfermen
L'actuació dels osonencs Mates Mates es pot resumir en el comentari que va fer el guitarrista i cantant a mig concert: "Ens hem flipat una mica, però ara ens tranquil·litzarem i després ens tornarem a flipar". Pau Riba no ho hauria pogut expressar millor. Ainara LeGardon, que el dia abans havia inaugurat el festival amb un concert gratuït, va posar el toc de contundència i intensitat amb el seu rock de guitarres esmolades i ritmes trencats. I Love of Lesbian, que van advertir d'inici que no tocarien el hit Club de fans de John Boy , van concentrar el repertori en el nou treball La noche eterna. Los días no vividos , exhibint el seu habitual múscul per a l'èpica.
