MÚSICA
Cultura 18/10/2015

De la catarsi a l’èxtasi amb Adrià Puntí

Josep Pastells
2 min
El músic de Salt va ficar-se ahir a la butxaca 
 El públic de l’Auditori de Girona.

GironaLes 1.200 persones que ahir a la nit omplien la Sala Monsalvatge de l’Auditori de Girona per assistir a la presentació del nou disc d’Adrià Puntí, La clau de girar el taller, poden certificar que dues hores llargues de concert es poden fer curtes. La veu a estones tendra i a estones rogallosa de l’artista saltenc, la passió i l’energia amb què defensa tant les cançons noves com les més emblemàtiques - Catximba, Sota una col i altres de la seva primera època en solitari o d’Umpah-pah revisitades- sedueixen des del primer moment.

Arrossegats per unes històries i tonades singulars, pels fragments cantats en anglès i la combinació de tocs humorístics i càrregues de profunditat, els espectadors van viure moments catàrquics, extàtics, inequívocament puntinians. Fidel al seu estil eclèctic i al rock en estat pur, als jocs amb doble sentit i a la sonoritat de les lletres, Puntí es va passejar entre el públic: cridava, fumava, saltava i multiplicava la força d’unes cançons plenes de talent i gosadia.

És el cas, per exemple, de Fill de presons (“Me la passo per la pixa. Vaig amb moto a l’autopista a preu de cost”), Prohibit (“Pots donar-li el tomb al desastre... Per més que caiguis en un pou gris, val més no moure ni un sol dit”) o El boig del telèfon roig que camina sota un cel rogenc-groguenc-punyent (“Enmig de la ciutat hi ha un boig que enamora, porta un telèfon roig però té l’esperit ben sa”).

Puntí, que a més de l’harmònica i la guitarra acústica i l’elèctrica toca el piano, va ratificar que domina l’in crescendo emocional. Acompanyat de Lluís Costa (guitarra elèctrica i cors), Pedrito Martínez (baix i contrabaix), Toni Molina (bateria, percussió i cors) i Adrià Bauzó (saxo tenor, baríton, flauta), va imitar la veu de Tom Waits, va vanmorrisonitzar cançons, va oferir versions 2.0 i va fer feliços els incondicionals que celebren que hagi tornat, tot i que ell assegura que mai no se’n va anar. “Visc en un rosari de fades i llops. Quan surto prop de casa, m’enamoro”, diu la lletra de L’amor i l’humor, dues coses que no van faltar en un concert que confirma que, enamorat o no, Puntí enamora.

stats