Publicitat
Publicitat

Música

Es reediten els èxits i temes inèdits del músic en vint CD

El mite de la 'chanson' francesa, vint anys després

Exposicions, llibres i recopilacions discogràfiques reivindiquen la figura de Serge Gainsbourg

Exposicions, llibres i recopil·lacions discogràfiques recorden aquests dies la figura de Serge Gainsbourg, en el vintè aniversari de la seva mort. Recordat sobretot per Je t'aime moi non plus, el mite segueix viu gràcies al seu tarannà seductor i provocador, marcat per la seva afició al tabac i l'alcohol.

París, la ciutat que el va veure néixer i morir (el 2 de març de 1991), ha inaugurat aquesta setmana un recull de vuitanta fotografies –moltes d'inèdites–, que mostren la faceta del Gainsbourg pianista, cantant, poeta i pintor, preses per fotògrafs com Helmut Newton o William Klein.

L'homenatge al cantant va començar l'any passat amb el film Gainsbourg, una vida heroica, de Joann Sfar, un retrat del cantant que evoca la infància del músic, la seva relació amb Brigitte Bardot o els escàndols que van esquitxar la seva vida. Juntament amb la projecció de la pel·lícula, Radio France ha dedicat més de seixanta hores de programació a un "Gainsburg excessiu, però igualment dotat de gran delicadesa i pudor", han afirmat.

Coincidint amb l'aniversari, surt a la venda una nova edició d' Els manuscrits de Serge Gainsbourg, que reprodueix esborranys, anotacions, o reproduccions de les seves agendes Hermès. Els records del seu majordom s'exposen en una altra publicació, Gainsbourg inside. 

L'altra iniciativa destacada és la reedició de les seves cançons en una sèrie de vint CD. Hi apareixen temes com Aux armes et caetera, Bonny and Clyde o la versió reggae de La Marsellesa a més de peces inèdites, com Valse de Melody o les extensions de Daisy Temple.

"Gainsbourg no ho havia dit tot", clamen els mitjans locals que assenyalen el 2011 com a any nostàlgic. Els últims anys de la seva vida, el mite seductor de dones com Bardot –amb qui va escriure Je t'aime– o Jane Birkin es va exposar davant les càmeres; ho feia sota el nom de Gainsbarre, el seu alter ego més radical que no dubtava en emprendre accions reivindicatives, com cremar en directe un bitllet de 500 francs per protestar per una pujada d'impostos.



Etiquetes

Més continguts de