Publicitat
Publicitat

"El cinema català viu un moment extraordinari"

Debutant Agafa les regnes del festival després de 15 anys treballant-hi i 21 dirigint la Setmana de Terror de la ciutat. Avui comença el seu primer festival com a director

Què ha considerat important reforçar en el festival i quins canvis ha introduït en aquesta edició?

He volgut incidir en l'aposta pel cinema espanyol per ser el festival de referència per als nostres directors i per a qualsevol interessat en el cinema que es fa a Espanya. Pel que fa a novetats, hi haurà sessions de mitjanit (cal alternar el rigor amb la diversió), tallers per a nens, descomptes per a joves... Canvis lògics i necessaris.

Aquest any hi ha més cinema de gènere que en altres edicions.

És conjuntural. A Venècia i a Canes també n'hi havia molt més que altres anys. Però penso que actualment parlar de gèneres i posar etiquetes al cinema no té gaire sentit.

Quina creu que ha de ser la posició del festival davant la competència de Toronto i de Venècia?

Reforçar el que ens diferencia dels altres grans festivals internacionals: el castellà. El nostre ha de ser el punt de trobada entre Europa i la indústria llatinoamericana, la porta d'entrada per al seu cinema. No podem fer més. El pressupost de Venècia és molt superior al nostre.

L'any passat el cinema català va triomfar a Sant Sebastià.

Sí. És un cinema que avui viu un moment extraordinari, sobretot gràcies a la força dels productors catalans. El festival no ha fet res més que reflectir que del context espanyol ara per ara és la cinematografia amb més força.

I la collita catalana d'enguany?

Molt bona. Hi ha obres d'autors ja consagrats, com Manuel Huerga i Isaki Lacuesta, però també valors joves, com els de Puzzled love , un producte experimental i fresc de l'Escac, una escola que ens encanta. Només cal fixar-se en Eva , de Kike Maíllo, una opera prima boníssima, amb un acabat de producció fantàstic.

Més continguts de