Cultura 01/02/2015

Un ciutadà enorme, un empresari social

Ferran Rodés
2 min

President del Diari ARAAvui no és un bon dia. Vaig conèixer José Manuel Lara Bosch fa anys i, últimament, he tingut el plaer i el privilegi de tractar-lo sovint. Greument malalt des de fa temps, vivia la seva malaltia esportivament, castigant-la amb una exemplar barreja de resignació i indiferència, com qui camina muntanya amunt amb una enorme motxilla a l’esquena, tot xiulant, alegrement.

Fa avui disset dies el vaig anar a veure per últim cop al seu despatx, amb el meu germà Gonzalo. Era un home ple d’entusiasme per la vida, ple d’intel·ligència, ple d’idees i de sentit de l’humor. Tant, que t’oblidaves que estaves davant un home molt malalt.

Pocs empresaris, d’aquí i d’arreu, m’han impressionat tant com ell. Tot i que m’interessen les persones, els empresaris, ho confesso, m’interessen menys que altres segments de població. Excepte els empresaris socials. Aquests sí que m’interessen, i molt. Els que veuen l’empresa no només com un fi en si mateix, sinó com un agent positiu de transformació social. Els que es preocupen d’assegurar la viabilitat econòmica i financera del negoci, i alhora que aquesta viabilitat sigui també capaç de generar rèdits als treballadors de la mateixa empresa i a la societat que l’envolta.

José Manuel Lara era un empresari social de primera categoria. Alguns pensaran que va heretar l’empresa i que no era, per tant, un emprenedor. Cert, la va heretar, però des de llavors (2003) l’ha multiplicat per trenta en dimensió. Avui Planeta, una empresa catalana amb més de cinc mil treballadors directes, és el primer grup multimèdia i editorial d’Espanya i Portugal, el primer grup editorial de l’Amèrica Llatina, el segon de França i el primer de Catalunya.

¿I què més ha fet per a la societat catalana? Doncs bàsicament sostenir la cultura i la literatura del país i la llengua pròpia.

Hem perdut un ciutadà enorme, literalment. I el que sempre m’impressionava d’ell era l’estranya barreja de modèstia i tendresa amb què portava la seva enormitat.

El trobarem molt a faltar, a José Manuel Lara Bosch. Sobretot, però no només, els que pensem que la cultura catalana, en l’era de la globalització, encara penja d’un fil. I el fil, en bona part, era ell.

Espero que el seu exemple faci que aviat vinguin dies millors.

stats