Les civilitzacions egípcia i grega, eixos de la Setmana de la Novel·la Històrica

BarcelonaLes civilitzacions egípcia i grega seran alguns dels eixos temàtics de la quarta edició de la setmana Barcelona Novel·la Històrica, que tindrà lloc del 7 a l'11 de novembre. El Born Centre de Cultura i Memòria serà la seu central de la setmana literària, perquè acollirà gran part dels debats i les xerrades del programa.

En relació amb la salut del gènere, el comissari de la cita, Enric Calpena, ha dit que "continua funcionant molt bé, però un dels seus problemes és que li costa mantenir un nivell de vendes com sí que ha aconseguit la novel·la negra". I afegeix: "El gran tema continua sent el debat sobre si existeix la novel·la històrica, una qüestió que arrenca de Walter Scott a mitjans del segle XIX: l'interrogant sobre si recrear el passat és un gènere en si mateix o és una manera d'explicar una història".

Calpena, ha explicat que viatjaran a llocs tan llunyans com l'Antic Egipte, i "el guanyador del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, Christian Jacq, n'és el millor exemple mundial", tot i que no podrà venir. Hi haurà "passejades històriques", que tindran com a meta el Museu Egipci, on hi haurà visites guiades i la conferència del cinèfil Josep Maria Bunyol, que farà un repàs de les pel·lícules que s'han basat en novel·les de l'antic Egipte i la Grècia clàssica. En una altra de les conferències, el doctor Borja Antela, erudit del món clàssic, il·lustrarà la seva principal especialitat, Alexandre el Gran, presentat com "una estrella mediàtica de l'antiguitat". Sense abandonar l'antiguitat, l'escriptor Antonio Cabanas, habitual de la literatura sobre la cultura egípcia; el periodista i escriptor Jordi Solé i l'egiptòleg Marc Orriols parlaran el dia 9 sobre 'La fascinació per Egipte'.

Aquest any, la setmana de novel·la històrica s'unirà a la commemoració dels 30 anys d'Amics del Liceu i organitzarà una xerrada al Saló dels Miralls de l'òpera barcelonina sobre les novel·les que parlen del Gran Teatre del Liceu, en el qual intervindran Jordi Bordas i Eduardo Martín de Pozuelo, autors d''El experimento Barcelona', un thriller centrat en el teatre operístic, i Xulio Ricardo Trigo ('Les veus del Liceu').

Sessions per a totes les èpoques

També fora del Born, en aquest cas a la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de Barcelona, l'acadèmic Francisco Rico oferirà una conferència sobre la relació entre el Quixot i Barcelona, coincidint amb el 400 aniversari de la publicació de la segona part de la universal obra de Cervantes, en una sessió en la qual la profunda veu de l'actor Lluís Soler llegirà fragments de l'obra.

Tània Juste, David Martí i Luis García Jambrina participaran en una sessió el 9 de novembre sobre 'Les convulsions del passat'. Un dia després, una altra de les sessions, titulada 'Els móns perduts en la història', comptarà amb la participació de l'autora aragonesa Luz Gabás ('Palmeras en la nieve'), el mallorquí Pau Faner i la historiadora barcelonina Begoña García Carterón.

La novel·la històrica no pot sostreure's dels debats actuals, assenyala Calpena, i "un exemple clar és la fascinació pel món islàmic, la seva relació amb la Hispània medieval, que s'ha reflectit en la novel·la històrica actual, de la qual parlaran el dia 10 José Sánchez Adalid, Jon Lauko ('El jardín de los naranjos') i Teo Palacios.

En l'últim dia de la Barcelona Novel·la Històrica es debatrà sobre la presència de les guerres en la història novel·lada a partir d'exemples concrets: Gerard Bussot amb el seu retrat del lloc de Girona durant la Guerra de la Independència en 'Temps d'herois'; Emilio Lara, autor de 'La confadía de la Armada Invencible'; i Álvaro Arbina, que passeja pels escenaris espanyols de les guerres napoleòniques a 'La mujer del reloj'.

La setmana de novel·la històrica es tancarà amb una última sessió sobre els grans personatges de la història, conduïda per Carme Riera, que recentment ha novel·lat la vida de l'arxiduc Luís Salvador de Habsburg, i Blanca Bravo, que ha fet el mateix amb Teresa de Jesús.