Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Els clàssics abans de la Bernat Metge

Aquests dies l'ARA està descobrint o redescobrint els clàssics grecollatins de la Bernat Metge a molts lectors. Magnífic. Per sort, però, la monumental joia bibliogràfica és fruit d'una tradició que a Catalunya ha tingut continuïtat com a mínim des de fa mil anys, inaugurada per Sunifred Llobet, un dels primers traductors europeus, astrònom i ardiaca de la catedral de Barcelona. Nascut el 950 a Olèrdola, fronterera amb el món àrab, va conèixer, a través de traduccions àrabs que ell va passar al llatí, l'obra de Ptolomeu i la teoria d'Aristòtil sobre els cometes. Home de confiança del comte de Barcelona Borrell II, va influir directament en Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, format al monestir de Ripoll.

Sunifred Llobet és el primer d'una llista de 165 savis que des d'aleshores i fins avui han conreat entre nosaltres la lectura dels clàssics. El seu nom inaugura el llibre La nissaga catalana del món clàssic , un diccionari de noms propis, ressenyats per ordre crolonògic, a través dels quals es pot resseguir com s'ha transmès el saber inaugural d'una civilització occidental que se sosté, encara avui, sobre la democràcia, la racionalitat i la dignitat de la persona. Montserrat Tudela, ànima i directora de la revista Auriga , és, juntament amb l'arqueòleg Pere Izquierdo, la responsable i impulsora del volum. Tots dos van fer seva una idea llançada el maig del 2008 pel filòsof Norbert Bilbeny fins a aconseguir aquesta obra col·lectiva, en la qual han intervingut vuitanta-sis especialistes i en què, com als diàlegs de Plató, els uns donen veu als altres fins a teixir un tapís erudit ple d'històries com la de Sunifred i -si avancem una mica en el temps i ens saltem l'abat Oliba, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eximenis i Bernat Metge- la de Ramon Sibiuda, tan injustament oblidat. Nascut a Barcelona el 1385 i considerat un dels filòsofs més destacats del segle XV, la seva obra magna, Theologia naturalis seu liber creaturarum , plena de catalanismes, va influir autors com Pico della Mirandola i Pascal, i va ser traduïda al francès per Michel de Montaigne, que, a més, li va dedicar el més extens -tot i que no el més brillant- dels seus assajos. No puc evitar de pensar l'immens plaer que Montaigne hauria experimentat amb una col·lecció com la Bernat Metge, ell que, a excepció de Sibiuda, es va passar tota la vida dedicat a rellegir, comentar i citar els clàssics antics.

Els traductors de la Bernat Metge, fruit de l'empenta classicista del Noucentisme, formen part de la cadena de coneixement formada per Llobet, Sibiuda i tants d'altres, i enllacen de forma brillant la cultura catalana amb el saber immortal del món grecollatí.

Més continguts de