MÚSICA
Cultura 11/02/2012

La cobla s'atreveix amb el flamenc

Borja Duñó
2 min
El guitarrista flamenc Niño Josele va portar la cobla Sant Jordi pel jazz cap al flamenc.

COBLA CIUTAT DE BARCELONA I NIÑO JOSELE

L'AUDITORI - SALA PAU CASALS

DIJOUS 9 DE FEBRER

Cobla i flamenc? La Sant Jordi - Ciutat de Barcelona no té límits a l'hora d'associar el seu poder tel·lúric amb tota mena de músiques. L'agrupació va néixer l'any 1983 amb la voluntat de no limitar-se al repertori sardanístic i de trepitjar sales de concerts. D'ençà del seu 25è aniversari que té una presència estable a L'Auditori i és en aquest últim període que han sorgit experiments tan sorprenents i gratificants com les col·laboracions amb Lluís Vidal i Joan Albert Amargós, Pascal Comelade i Roger Mas. Qui hagi vist últimament cobles a les places sabrà com és de necessari aquest rejoveniment.

La cirereta del pastís la posava el concert amb el guitarrista flamenc Niño Josele (Juan José Heredia), un músic molt obert a explorar altres sonoritats, com ho demostra la seva passió per Bill Evans. De fet, el repertori es va centrar força en el disc que el guitarrista va dedicar a Evans - Paz (2006)-, amb peces com Turn out the stars , My foolish heart , The Peacocks , Minha i, com a bis, l'arxiconeguda Waltz for Debby . L'encarregat dels arranjaments era el pianista Joan Díaz, especialista en la música d'Evans, que també va adaptar les peces incloses al disc del Niño Josele Española (2009), un treball amb forta presència del jazz.

I va ser el jazz el que va permetre l'encaix entre el guitarrista i la cobla. El quartet format pel mateix Díaz (piano i melòdica), Pep Pérez Cucurella (baix), David Gómez (bateria) i Gabriel Amargant (saxos tenor i soprano) va moderar un diàleg a tres bandes en què, lluny de forçar una fusió de resultats incerts, cada element mantenia la seva identitat. La cobla, en el paper d'una big band , va aportar riquesa i personalitat a una combinació de timbres fins ara inèdita que mereix continuïtat.

stats