Publicitat
Publicitat

DE TAPES

La col com a metàfora de perdre la xaveta

Amb permís de les meves amigues vegetarianes -els amics homes són tots carnívors- m'arriscaré a qualificar la col reescalfada com un plat poc atractiu. Irvine Welsh l'ha fet servir per titular el seu nou llibre, una col·lecció de contes que havien aparegut en diferents revistes, ara ja difícils de rastrejar. La metàfora és clara: pinso a causa de les necessitats editorials.

Amb aquesta premissa, l'il·lustrador Guido Scarabottolo se les havia d'empescar per fer una portada atractiva a partir de tan qüestionable menja. El resultat és aquest personatge que ha perdut el cap en favor d'una col fumejant. "Vaig decidir suggerir la idea que els contes tractaven de gent a la qual se n'hi havia anat l'olla", m'explica. De fet, segons m'aclareix, en italià es fa servir l'expressió testa di cavolo [cap de col] per referir-se justament a la gent que ha deixat de girar rodó. I, en anglès, el Diccionari Urbà ens informa que un cap de col és aquell que experimenta amb drogues de tot tipus sense preocupar-se de les conseqüències.

Els personatges d'Irvine Welsh són una simpàtica col·lecció d'éssers disfuncionals amb severs problemes de relació amb l'entorn. I aquesta excentricitat sovint es veu propulsada per l'addicció a les drogues més diverses. Són caps de col en tota la seva extensió. Més encara: són l'epítom de la capdecolitud.

Més continguts de