Publicitat
Publicitat

TEATRE

Una colla de magnífics desgraciats

Tres raons per veure Els jugadors ,de Pau Miró, al Lliure de Gràcia: text, direcció i actors.

Primera i segona: Pau Miró és un valor teatral consolidat, com a dramaturg i director d'escena. Els jugadors és l'últim text d'un autor que n'ha signat d'altres per recordar, com Plou a Barcelona i el tríptic Búfals , Lleons i Girafes . Obres centrades a treure la singularitat del que és insignificant. Vides grises, gastades per una successió de petites desgràcies que sempre es guarden a la butxaca un somni en tecnicolor. A Els jugadors creua quatre biografies mediocres amb la fantasia d'un musical de Las Vegas -amb el cançoner de Dean Martin- i l'adrenalina d'última oportunitat d'un projecte de vida que es podria titular Rufufú . Personatges que es relacionen amb l'afilat llenguatge que cedeix Mamet als seus perdedors i transformen la glamurosa imatge del rat pack (la colla de rates) de Sinatra i companyia en una realitat cutre literal.

Segona i tercera: Els jugadors manté el to sec que ja li funcionava perfectament al thriller Pluja constant . Una atmosfera que deixa poc espai al sentimentalisme. L'empatia de l'autor amb els personatges és la justa i es veu constantment sabotejada per la frustració mal assimilada d'un enterramorts, un actor addicte a les addiccions, un barber arruïnat aterrit per la solitud i un professor de matemàtiques assetjat pels fantasmes. Un drama amb la superfície de paper d'estrassa i el fons de paper de vidre que treu el millor d'un afinat quartet protagonista. La contenció magnifica les interpretacions d'Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Boris Ruiz. El millor repartiment per a una memorable colla de desgraciats.

Més continguts de