CINEMA
Cultura 25/10/2016

Els colors de l’horror: la Guerra Civil com no l’havíem vist mai

S’estrena a la Seminci el documental ‘Espanya en dues trinxeres’ amb imatges d’arxiu acolorides digitalment

Xavi Serra
3 min
Els colors de l’horror:  la Guerra Civil com no l’havíem vist mai

BarcelonaLa cinefília va posar el crit al cel en bloc quan el magnat Ted Turner va atrevir-se a acolorir fotograma a fotograma clàssics del cinema per emetre’ls per televisió. ¿ Casablanca en color? Sacrilegi! Menys polèmica van generar fa uns anys les sèries documentals La Segunda Guerra Mundial en color i Apocalipsis, que s’aproximaven al conflicte bèl·lic amb imatges d’arxiu acolorides digitalment. La idea es trasllada ara a la Guerra Civil Espanyola en el documental Espanya en dues trinxeres de Francesc Escribano i Lluís Carrizo, que avui s’estrena a la Seminci de Valladolid i divendres arriba a la cartellera. Un esforç tècnic monumental per mostrar d’una manera diferent la Guerra Civil que també veurà la llum en forma de minisèrie de tres episodis de 45 minuts que s’emetran a partir del 16 de novembre al canal DMAX.

Guanya una entrada doble per a 'Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color'

I per què en color? “És que la Guerra Civil va ser en color, no en blanc i negre -apunta Escribano amb elegància-. El color t’acosta més als fets i et permet veure les imatges com si fos la primera vegada”. La pàtina documental i realista que la convenció atorga al blanc i negre desapareix en veure les imatges del documental. “El color dóna una nova vida a les imatges i permet veure coses que abans passaves per alt -indica Carrizo-. Un cadàver al terra es veu molt més impactant i aporta un component dramàtic. No es tracta de manipular les imatges, sinó d’enfrontar-se al material amb l’audàcia d’una mirada contemporània que esperem que serveixi per atreure les noves generacions d’espectadors”.

El repte del projecte arrenca en la selecció d’imatges, feta a partir del fons de la Filmoteca Espanyola. “No hi havia reporterisme de guerra, així que la majoria d’imatges són de films de propaganda d’algun dels bàndols -explica Escribano-. Hem hagut de desmuntar les seqüències de dalt a baix per identificar la procedència de cada imatge”. Posar-hi color no va ser fàcil perquè la gran majoria de documents són en blanc i negre. Per triar el to de la roba, les armes i les banderes va caldre l’ajuda d’un equip de documentalistes i experts en l’època, que es van enfrontar al problema afegit que els uniformes del bàndol republicà no eren precisament uniformes. L’acoloriment del material també va ser complex. “És un procés lent i laboriós -explica Carrizo-. Cada imatge comporta moltes hores de feina i s’ha de fer de manera gairebé artesanal”.

La Guerra Civil desideologitzada

Pel que fa a la manera d’abordar un fenomen històric tan estudiat i analitzat com la Guerra Civil, la consigna d’Escribano i Carrizo era presentar la versió més fidedigna als fets i evitar l’anàlisi històrica, posant el focus en l’exactitud historiogràfica i cronològica. “La clau era tractar la Guerra Civil com qualsevol altra història i abstreure’ns del component ideològic -diu Carrizo-. No volíem fer una obra de part, sinó narrar els fets de la manera més clara possible perquè després cada espectador en faci la seva lectura des de la seva visió del món”.

80 anys després del seu final, la Guerra Civil continua sent un tema sense tancar. Amb l’historiador Antony Beevor com a guia, Escribano reivindica la possibilitat d’explicar el conflicte de manera desapassionada. “Hi ha molts relats amb el punt de vista dels bons i els dolents -assenyala-. No diré que el nostre sigui equidistant ni objectiu, però sí que volem centrar-nos més en els fets que en les valoracions. Hem apujat el color de les imatges, però hem abaixat el de les passions”.

Documental català al festival de Valladolid

Espanya en dues trinxeres no és l’únic documental català que es pot veure a la Seminci. A Ciudades a contraluz, el periodista Francesc Relea viatja a quatre ciutats que han pogut superar el seu passat violent: Kigali, Sarajevo, Beirut i Medellín. Jordi Ferrer denuncia el genocidi i la impunitat de la Guatemala que no veuen els turistes a Guatemala. Cuando el futuro perdió el miedo. Dos estudiants de comunicació audiovisual busquen els nens de la Guerra Civil evacuats pel periodista John Langdon-Davies a La distància del nom. I Sasha, de Fèlix Colomer, s’acosta al dia a dia d’un nen ucraïnès que una família catalana acull els estius.

stats