Publicitat
Publicitat

El Borràs estrena la versió catalana de 'TOC TOC', un èxit teatral a Madrid

Una comèdia sobre l'obsessió

Esteve Ferrer dirigeix la versió catalana de TOC TOC, de Laurent Baffie, que ja ha atret un milió d'espectadors arreu. Mercè Comes i Pep Cruz encapçalen aquesta comèdia sobre el trastorn obsessiu.

Lazona, productora de cinema i teatre madrilenya, va encarregar a Esteve Ferrer la direcció d'una comèdia que començava a fer forat a França. Estrenada al Teatro Príncipe - Gran Vía, la versió castellana de TOC TOC ha aconseguit un èxit amb pocs precedents: 400.000 espectadors durant tres anys i l'inici de la quarta temporada aquest setembre, durant la qual s'arribarà a la funció número 1.000. "Amb excepció dels musicals, feia 30 anys que un teatre de Madrid no dedicava quatre temporades a una mateixa obra", va dir Ferrer ahir durant la roda de premsa de presentació de la versió catalana de l'obra de Laurent Baffie, que ja han vist més d'un milió d'espectadors a tot el món. TOC TOC, que s'estrena avui, ha estat traduïda per Jordi Galceran i dirigida pel mateix Ferrer, que durant els pròxims mesos farà doblet a Barcelona i a Madrid, on a més de dirigir interpreta un dels set personatges de l'obra.

"Hi ha tres elements que poden convertir TOC TOC en un èxit a Barcelona -va assegurar Ferrer-. És la primera vegada que es tracta una malaltia com el trastorn obsessiu compulsiu (TOC) amb humor, i que consti que no ens riem dels malalts sinó de les situacions en què es troben. L'empatia dels personatges amb els espectadors és considerable: molta de la gent que ha vist l'obra a Madrid surt del teatre recordant casos similars. Hi deu haver uns 1.000 milions de maniàtics, al món. Aquestes manies només es transformen en trastorn obsessiu compulsiu si provoquen ansietat. Per això la malaltia només està diagnosticada a uns cinc milions de persones, oficialment". El tercer element del possible èxit és "el treball d'enginyeria dels actors", que converteix l'obra en un tour de force rítmic que vol aconseguir que l'espectador "s'oblidi de la realitat" durant una hora i tres quarts.

Sis pacients i una secretària

TOC TOC passa entre les quatre parets de la sala de consulta d'un metge que no acaba d'arribar mai. És allà que els sis malalts comparteixen les seves diverses obsessions i compulsions, que donen lloc a malentesos en què predomina l'humor. El personatge que interpreta Santi Ibáñez ho compta absolutament tot. El de Mercè Comes té molta por de perdre el tren i s'ha de senyar cada vegada que sent una paraula grollera. Pep Cruz, que a l'obra pateix la síndrome de La Tourette, insulta a tothom a tort i a dret. "El personatge de Cruz pateix la mare de tots els trastorns obsessius. La seva tensió corporal és tan alta que sovint explota amb agressivitat física i verbal", va explicar Ferrer. Els altres pacients de l'obra estan interpretats per Noël Olivé, que té pànic a les malalties i està obsessionada amb els rituals de neteja; Oskar Ramos, que és incapaç de trepitjar les línies de terra i és un maniàtic de l'ordre, i Anna Moliner, que ho repeteix tot dues vegades i que, de tant en tant, es queda encallada en alguna síl·laba. Isabelle Bres, finalment, és la soferta ajudant del metge absent.

TOC TOC , coproduïda per Lazona, Bitò, Marcus i Producciones Teatrales Contemporáneas, vol quedar-se al Borràs fins al gener. Serà llavors que tocarà decidir si l'obra continua en un altre teatre i persegueix l'èxit de la versió castellana.

Més continguts de