Jordi Savall: “Steiner et posa la brúixola de la vida a l’hora”
El músic comparteix amb el filòsof que a la societat actual li falta silenci
BarcelonaMestre, com es van conèixer amb Steiner?
La nostra relació va començar fa anys, en una època en què jo tenia un projecte d’una revista cultural. Va ser una relació intensa, perquè tenim molts punts en comú sobre la música, l’art i la societat. L’any passat el vaig anar a veure i va ser una experiència impressionant. Durant tota la conversa era pessimista. No creia que es pogués dialogar amb gent que nega la realitat de la ciència, referint-se al món musulmà. Estava desenganyat amb l’evolució de les persones, però després de sentir música la seva cara va canviar. Em va dir: “Els músics podeu tocar el més profund de l’ésser humà, cosa que no podem fer els filòsofs”.
Steiner admira l’“art intraduïble” de la música, però lamenta l’abundància de soroll en la societat actual.
La seva sinceritat en aquest aspecte és semblant a la de Panikkar. La diferència és que Panikkar era un gran creient i Steiner és una persona més científica. Per ell, el silenci és essencial per a la pau interior. Creu que aquest món està cada vegada més embrutat amb tota mena de sorolls i de música. Per poder sobreviure necessites aquest moment de silenci que et permeti retrobar-te amb les teves idees, però vivim en una societat en què és molt difícil pensar.
Una de les seves tesis és el fet que la cultura no exclou la barbàrie. Compartiu aquesta visió?
Ell és conscient del perill d’estar en un món perfecte en termes d’art i sensibilitat. Em posava d’exemple un concert que es va fer el 1945 a Munic on es van sentir les músiques més sublims de Schumann, Schubert i Mozart. El públic va estar concentradíssim i no es va adonar (o no va voler parar atenció) que durant tota l’estona es van sentir crits i lamentacions d’una columna interminable de jueus que anaven al camp de concentració. Si portem l’art a un nivell tan sublim, ens pot deshumanitzar.
Com l’ha influït?
Llegir els seus textos m’ha permès ser sensible a coses a les quals, d’una altra manera, no hauria parat atenció. La gran funció dels pensadors és aquesta: et posen el rellotge i la brúixola de la vida a l’hora.
