'La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula', de Xavier Antich, amb l'ARA

“Qui diu que les idees no poden canviar el món? Qui és capaç de conjurar una tempesta qual algunes idees passen a ser de domini públic?” escriu el filòsof Xavier Antich (la Seu d’Urgell, 1962). El filòsof recull a 'La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula' (Arcàdia), noranta-sis articles que ha anat publicant cada diumenge amb l’ARA durant dos anys sota l’epígraf d’Idees de reüll. Als articles, Antich interpel·la lector, l’intenta seduir perquè faci un pas més enllà i es qüestioni el món en què viu.

Ho fa citant pensadors, clàssics, escriptors i artistes però també recordant els herois anònims i les tragèdies que esquitxen l’actualitat i el passat. Parla de l’exili sirià i de l’exili republicà: “La multitud d’exiliats, conduïda militarment com un ramat amenaçador i perillós, hauria de provocar un udol indignat i ferit contra la indignitat del gest que tanca la porta. El gest de la inhumanitat en estat pur”, escriu.

Antich també reflexiona sobra política i sobre sobirania, cita la filosofa Hannah Arendt i la revolució americana: "Per dir-ho en termes més moderns, la ciutadania havia aconseguit empoderar-se molt abans de l'acte formal de proclamació de la seva sobirania política. La lliçó històrica és descomunal: els pobles només són capaços d'alliberar-se de la servitud si abans han començat positivament a actuar amb llibertat. Us sona?"

"Llegir bé és contestar al text"

Antich diu al pròleg del llibre que darrera cada article hi ha moltes hores de reflexió. I si s’ha decidit a publicar-los en forma de llibre és perquè “m’hi reconec del tot, amb una sinceritat sense reserves i perquè aborden qüestions que em sembla intuir que ultrapassen la urgència informativa”.

Antich convida al lector a llegir el llibre tal com diu Steiner: “Llegir bé és contestar al text”. Assolir el sentit d’allò que llegim: “Participar en el diàleg que tot text obre, inscriure’s en una reciprocitat basada en l’obertura a l’altre i en la generositat de la donació. Escriure a sobre del text llegit: el gest essencial de la lectura". És a dir, a qüestionar el que llegim i a fer preguntes.