El conseller de Cultura: "Ens comprometem a mantenir totes les ajudes a l'audiovisual"

BarcelonaDes del 26 de novembre del 2014, quan es va aprovar l’impost que la Generalitat cobrava a les operadores d’internet i que servia per finançar el sector audiovisual català, s’han recaptat 33 milions d’euros. No és una xifra gens menyspreable tenint en compte la fragilitat del sector i el fet que, dos de cada tres euros que el govern català inverteix en la indústria audiovisual, prové d'aquest impost. Per exemple, al 2017 dels 21,93 milions d'euros destinats a l'audiovisual, 15,33 milions provenien de l'impost. “Sense aquesta ajuda no s’hauria pogut fer Estiu 1993, que ha rebut molts premis, ni El rei bord, ni 90 documentals ni 20 sèries...”, assegura el president de la Federació de Productors Audiovisuals de Catalunya (PROA), Raimon Masllorens.

Després que dijous a la nit –feia 10 dies que estava redactada– es fes pública la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de tombar l’impost, el conseller de Cultura, Lluís Puig, s'ha compromès a mantenir totes les ajudes al sector audiovisual que ja havien estat aprovades. “Mantindrem l’aportació econòmica d’aquest any i evidentment els projectes audiovisuals tindran continuïtat”, diu.

El sector demana una nova taxa

La conselleria de Cultura es planteja aprovar una nova taxa. És l’única via possible perquè la sentència del TC no es pot recórrer. El sector, que avui dijous s'ha reunit amb Puig a la conselleria de Cultura –hi havia representats productors, empresaris, festivals, guionistes i l'Acadèmia del Cinema Català, demana rapidesa: “S’ha passat una línia vermella, hem de fer una nova taxa que modernitzi la que hi havia, si volen una guerra de lleis, la farem”, afirma Masllorens

Un dels interrogants que ara s’obra és si s’han de tornar els diners i, en una època de retallades i recursos migrats–, d’on s’obtindran. Puig assegura que el retorn dels diners (33 milions d’euros) a les operadores no és automàtic, però no concreta res més: “Potser les operadores no els demanen”, assegura. Puig, com tot el sector que ahir hi havia a la conselleria de Cultura, valora molt l’esforç que es va fer per aprovar aquesta taxa: “La vam fer tots junts i vam treballar molt bé la part jurídica, no va generar cap rebuig social ni cap polèmica i està creant llocs de treball, sobretot entre la gent jove. Afavoreix la cultura i l’economia. De les butxaques dels catalans no surt ni euro”, detalla.

"La política ha passat por sobre de la lògica"

Aprovar un nou cànon digital, segons Puig, no serà gaire complex, perquè el fet que cinc dels dotze magistrats hagin votat en contra “ens carrega de raons i de motius”: “Els vots en contra demostren la feblesa del seu argumentari”, assegura el conseller de Cultura. “Ens havíem emmirallat en altres països perquè a Espanya no existia res semblant, i sincerament crec que havíem fet una feia impecable”, diu Masllorens. “Altres països ens han dit que la taxa era inexpugnable i, per tant, si ahir va passar, amb una minoria tan minsa i de manera tan ridícula, hem de pensar que és un tema polític, i la política ha passat per sobre de la lògica, de la indústria i de la necessitat de crear llocs de treball”, afegeix el president de PROA.

Masllorens crítica que la sentència del TCl afecta un sector que parla “de la nostra cultura, dels nostres costums, del nostre patrimoni i potser el que passa és que no ens volen sentir”. “És una decisió política perquè aquesta taxa l’haurien d’haver copiat a Madrid on no saben com fer-ho per finançar el cinema”, opina la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola

Cop al sector dels videojocs

La sentència del TC és també una bona plantofada al sector dels videojocs. “És un sector amb un gran potencial, més de 650 milions de persones han jugat a videojocs creats a Catalunya”, assegura el director de l’Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs de Catalunya, (DeviCAT), Xavier Carrillo. Si al 2013 hi havia 73 empreses de videojocs, aquest any ja són 120 i s’ha passat d’una facturació de 150 milions d’euros a 217 milions en dos anys i la possibilitat de superar els 400 milions. Segons Carrillo, no només s’ha aconseguit potenciar moltes empreses a l’estranger sinó també atraure negocis a Barcelona. “La sentència no només afecta Catalunya sinó a tot l’estat, s’han de continuar injectant diners i garantir l’efecte multiplicador”, diu

“Fins ara no ens havíem volgut polititzar, però ens hi estan empenyent, perquè ens queden pocs arguments per no polititzar-nos”, ha dit Masllorens. “Sense els diners de les operadores –PROA representa 200 empreses– desapareixeran la meitat de les nostres empreses”, assegura Masllorens.