El conseller de Cultura crearà un Centre Nacional de Fotografia
El patrimoni fotogràfic català està dispers, no està inventariat i és pràcticament invisible. El conseller de Cultura aposta per un Centre Nacional de Fotografia en xarxa que resolgui aquests dèficits.
Barcelona.El nombrós públic que ahir es congregava al Col·legi de Periodistes, en què abundaven els fotògrafs de llarg recorregut, estava frisós. Alguns, com la veterana fotògrafa Anna Turbau, que als setanta retratava la cara menys oficial de la Transició, es van declarar "cremats". Durant anys i panys la seva feina ha estat poc reconeguda i, fins i tot, invisible per al gran públic. Tots volien saber què diria el conseller Ferran Mascarell davant la pregunta plantejada pel Col·legi de Periodistes: què fem amb el patrimoni de Catalunya?
Mascarell no va defraudar la concurrència i va anunciar la intenció de crear un centre nacional de fotografia: "A mi no em molesta un Centre Nacional de Fotografia, que no ha de ser un equipament, amb un edifici, sinó que podria funcionar en xarxa, des d'on s'impulsi la conservació i la difusió del patrimoni fotogràfic". Mascarell es va atrevir a posar data. A l'octubre la comissió assessora ha de tenir el projecte enllestit.
Al conseller li espera una tasca ingent: només l'Arxiu Nacional compta amb prop de tres milions de fotografies, la Xarxa d'Arxius Comarcals arriba als quatre milions i mig i l'Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de Barcelona frega els tres milions. Moltes d'aquestes fotografies no estan documentades. Només un 10% de tot aquest patrimoni està digitalitzat. En cinc o deu anys Mascarell confia que Catalunya sigui "tot un referent internacional en fotografia". Ho haurà de fer amb un pressupost ajustat. Ell mateix va reconèixer que li ha tocat ser un "conseller amb pocs diners".
Pugna llastimosa
Fer conèixer l'obra de grans fotògrafs pictoralistes, surrealistes, avantguardistes i fotoperiodistes no és l'únic problema que haurà de resoldre el Centre Nacional de Fotografia. El cas Centelles va aixecar molta polseguera. El problema de fons és que no hi ha ni una política d'adquisicions: les diferents institucions i administracions adquireixen les imatges sense un criteri comú i, fins i tot, competeixen entre elles. Una pugna que Mascarell va qualificar de "llastimosa".
Donacions altruistes
Quan la família de Xavier Miserachs va deixar la seva obra en dipòsit al Macba, l'assessor del museu, Jorge Ribalta, va dir: "És un contramodel de gestió en un context corromput pel cas Centelles". Les declaracions van aixecar la ira d'un col·lectiu de fotògrafs. Mascarell creu que demanar als professionals que siguin altruistes "és molt injust". L'altra gran queixa dels professionals de la fotografia són els drets d'autor. El fotògraf Lluís Casals va suggerir amb ironia a Mascarell que demani a les altres conselleries que reconeguin els autors de les imatges que fan servir a les exposicions: "Tenen diners per a càterings impressionants i per a grans campanyes de publicitat, però no per a les fotografies. Si vol posi un post-it als seus ordinadors, que a mi no em fan cas".
