Cultura 11/02/2012

Un disc on conviuen Jacques Cousteau i Bruce Willis

Com ja és habitual, Els Amics de les Arts esquitxen les cançons d'Espècies per catalogar amb referències pop. El bestiari s'amplia amb Bruce Willis, Jacques Cousteau, Epicur i Bonnie Prince Billy.

X.c.
2 min
01. El quadre de Van Eyck El matrimoni Arnolfini. 02. Bruce Willis, heroi d'acció i ara també de cançó. 03. El músic nord-americà Bonnie Prince Billy.

BARCELONA.Els Amics de les Arts fan honor al seu nom i així que veuen una oportunitat incorporen noms propis de la cultura popular a les cançons. A Espècies per catalogar hi apareixen icones de tota mena: de l'actor Bruce Willis als filòsofs Parmènides, Sòcrates, Aristòtil, Plató, Epicur, Hume i Schopenhauer. Se'ls ha de creure quan diuen que els agrada l'art i els elements pop de la seva generació, tot i que aquest cop han anat a buscar-los ben lluny en el temps.

El superequip filosòfic protagonitza L'affaire Sofia . Alguns noms surten per exigències de la rima, però l'aparició d'Epicur és més conceptual, perquè s'adiu amb "el plaer del qual parla la cançó", diu Joan Enric Barceló. El cas de Bruce Willis té una altra explicació. " L'home que dobla en Bruce Willis beu de l'experiència que tenim amb el públic. Hi ha gent que ens parla com si ens conegués, perquè ens han vist dalt de l'escenari o en un vídeo abans d'anar a un concert. Això és el que expliquem a la cançó, des del punt de vista d'un doble de Willis", comenta Barceló.

Ancoratges narratius

"Normalment tenim entre tres i cinc minuts per explicar una història, i aquests elements són com una mena d'ancoratge -diu Barceló-. Per exemple, si tens una cançó sobre el fet d'explorar, hi poses Cousteau i ja tens el context". També pot generar un joc de doble mirall. Monsieur Cousteau és una referència molt explícita al biòleg marí Jacques Cousteau, i el videoclip remet a Vida aquàtica , la pel·lícula de Wes Anderson en què Bill Murray interpretava una versió maldestra del comandant Cousteau. El cinema hi és menys present que altres vegades, però no hi falta una menció al compositor Ennio Morricone a Aquestes alçades de la pel·lícula .

"Nosaltres arribem fins on arribem -diu Dani Alegret-, però si en una cançó menciones Bonnie Prince Billy, la gent pot imaginar la foto i no cal descriure que el personatge du barba". Lògicament, podien haver triat qualsevol altre individu barbut, però l'elecció del cantautor nord-americà evidencia una afinitat musical. El més curiós és que Bonnie Prince Billy (àlies de Will Oldham) apareix a El matrimoni Arnolfini , una cançó que no amaga la referència al quadre de Jan van Eyck, i en la qual també citen el pintor Egon Schiele. Aquí el títol també és explícit, perquè els protagonistes són un matrimoni, com els Arnolfini, que visiten un museu.

Bon Iver i Google Maps

Altres elements del bestiari pop d'Els Amics de les Arts són menys il·lustres, com ara Twitter i Google Maps, i alguns s'escolten però no es llegeixen, com ara la influència del grup Herman Dune en el to de les peces més alegres o la de Bon Iver en algunes cançons, "sobretot en les veus fines i petites", com reconeix Eduard Costa.

La televisió, en canvi, tot just té una aparició quan citen Perry Mason a Miracles . És estranya tan poca presència, perquè Els Amics són capaços de xerrar hores i hores sobre sèries. Quan se'ls pregunta per les seves preferides, contesten: Joc de trons , Nurse Jackie , Breaking bad , Six feet under , Luther , Black mirror , Californication ... i demanen que algun dia els facin una entrevista per parlar només de sèries.

stats