Publicitat
Publicitat

Les cròniques humanes D'un gran escriptor

Recordo la impressió que em va causar Oskar Werner cremant llibres. Un dia, quan tant jo com la meva passió per la lectura estàvem encara en fase de creixement, el meu pare em va recomanar que veiés aquella pel·lícula de Truffaut que feien a la tele. Se suposava que era un clàssic de la ciència-ficció, però jo la vaig viure com una història de por. Vaig sentir la necessitat de saber a qui se li havia ocorregut una idea tan horrible com la de Fahrenheit 451 . I així va ser com vaig descobrir Ray Bradbury.

Bradbury sortirà a les enciclopèdies pel fet de pertànyer a una generació d'americans que, a partir del 1950, van establir les bases de la ciència-ficció moderna. Però això és poc important. Per a mi és un dels primers autors que em van fer pensar. Les eines que utilitzava és una qüestió secundària. Agafeu A sound of thunder o les Les cròniques marcianes , per exemple, i tindreu material per a estona. A part de les seves famoses visions de futurs distòpics, hi trobareu reflexions sobre el passat i el present, sobre la raça humana i les nostres misèries. Temes més universals que un gènere literari.

Per al gran públic, i gràcies a Hollywood, la ciència-ficció avui en dia és sinònim d'alienígenes estomacant-se sobre un fons de focs artificials. Entreteniment amb poca substància. Llegiu Bradbury i veureu que pot ser molt més. Per això les seves històries se t'instal·len al cervell i no en volen marxar. Bradbury no era un gran escriptor de ciència-ficció. Era un gran escriptor. I punt.

Més continguts de