23/12/2015

La cultura no ha guanyat les eleccions espanyoles

2 min

Crític teatralIngenuïtat. Els beneits que treballem en el món de la cultura ens creiem una vegada i una altra que, per enlluernament diví de déus atàvics o decisió de l’Imperi (Star Wars), arribarà el dia que algun polític recordarà que els pobles sense cultura estan condemnats a ser esclaus i que la cultura és, en realitat, l’únic passaport cap a la llibertat individual. Creiem obstinadament que només la cultura permet assolir un criteri personal i que aquesta és l’eina imprescindible per conèixer la realitat que ens envolta. Ens diem que la importància de la cultura no rau, doncs, tan sols en el vessant econòmic, en el tant per cent del PIB que genera o en els llocs de treball que ocupa. I concloem que la cultura és una qüestió vital que ens aporta perspectives i simbologies per saber qui som. I fins i tot en nits de somnis esotèrics o en vetllades d’emocions artístiques apoteòsiques creiem sentir el candidat a la presidència del país o el president ja elegit dient així de cop i sense preàmbuls: “La prioritat d’aquest govern serà la cultura, perquè entenem que uns ciutadans més cultes, una societat que llegeix, va al teatre i al cinema, visita museus i en definitiva consumeix cultura com a aliment anímic, garanteixen un país mes just i humà. La cultura és la millor inversió de futur”. Quina bajanada! Això només podria passar en un país com França. Tan a prop i tan lluny al mateix temps.

Tant se val qui governi. Després d’una campanya electoral en què la cultura ha sigut exclosa (com sempre), la fi del bipartidisme no tindrà efectes benèfics per al sector cultural. Tant se val qui acabi governant finalment, després d’uns resultats prou diluïts, ja que a la mercadotècnia política no li interessa la literatura, el teatre, el cinema, la dansa, la música, les arts plàstiques, ni el patrimoni. Tant se val si es recupera el ministeri de Cultura a l’Estat si no es canvia el paradigma de gestió a partir de la creença que cultura i progrés van junts. Tant se val perquè només una formació que ni governa, ni governarà, defensava la funció transformadora i emancipadora de la cultura.

La veu d’Àfrica. Els deixo les paraules del músic senegalès Baaba Maal pronunciades al Festival Sahel Ouvert que se celebra a Mboumba: “La lluita contra la pobresa comença per posar per davant de tot la cultura”.

stats