La cultura barcelonina es llança a la conquesta dels EUA
Turisme de Barcelona creua l’Atlàntic amb diferents equipaments culturals per promocionar la ciutat
BarcelonaFa més d’un segle que Barcelona es promociona com a destí turístic, però sempre hi ha nous mercats per explorar. Si la capital catalana vol ser coneguda sobretot pels seus atractius culturals, hi ha molt de camí fet, perquè la gran majoria de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya són estrangers: el 2016 van ser un 72% (un 46,6% d’europeus i un 26,2% de la resta del món), segons dades de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural. Ara, per intentar augmentar aquest 26,2%, acaben de creuar l’Atlàntic representants del Consorci Turisme de Barcelona, el monestir de Montserrat, la Casa Vicens -que obrirà les seves portes a la tardor-, la Fundació Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Casa Batlló.
El pla és conèixer millor el públic nord-americà i mexicà, saber què anhela trobar quan viatja i presentar Barcelona com un destí cultural i de qualitat. L’objectiu és atreure sobretot un públic d’entre 35 i 55 anys amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt. “No venem la Barcelona amb 300 dies de sol, sinó la possibilitat de gaudir de la cultura i la gastronomia”, explica la directora de màrqueting i promoció turística de Barcelona, Gabriela Rivieccio. “A Europa potser encara persisteix aquesta imatge de platges i festes, però no passa el mateix als mercats més llunyans. El nostre objectiu a Miami, Houston i Mèxic és transmetre els missatges correctes i que es coneguin altres atributs de Barcelona”, afegeix Rivieccio. A cada ciutat els representants de Turisme i dels equipaments culturals es reuniran amb prop d’un centenar de turoperadors i també hi haurà sessions de treball amb diferents col·lectius, com l’LGBTI. No és l’únic viatge que farà el Consorci Turisme Barcelona: el maig té previst aterrar a Buenos Aires, Santiago de Xile i São Paulo i a finals d’any aniran fins a Corea, el Japó i la Xina amb diferents equipaments culturals.
Per als nord-americans, però, Barcelona no és una desconeguda. El mercat nord-americà és el tercer a nivell internacional. “El potencial és infinit perquè tenim 700.000 visitants nord-americans, però la població als EUA és de més de 321 milions de persones -detalla Rivieccio-. De Barcelona els atrau el Romànic, el Modernisme, principalment Gaudí, i l’art contemporani”. En general, els nord-americans marxen satisfets perquè la seva valoració es troba per sobre de la mitjana: puntuen amb un 9,2 la cultura i un 9,4 l’arquitectura.
El nord-americà és el segon públic, només superat pel francès, que visita el MNAC. “Participem en el viatge sobretot per escoltar, conèixer millor les motivacions del públic nord-americà i poder adaptar la nostra oferta -diu la directora de màrqueting del museu, Elisabet Pueyo-. Als nord-americans els atrau sobretot l’art romànic i nosaltres tenim la millor col·lecció del món, però també els podem ajudar a entendre el Modernisme que veuen mentre passegen si entren al Museu i coneixen els nostres artistes”, afegeix Pueyo.
Casa Vicens, la primera casa de Gaudí, obrirà les portes aquesta tardor. Els visitants que arriben de l’altra banda de l’Atlàntic es gasten entre 600 i 1.200 euros en un bitllet d’avió i passen molts més dies al seu destí que els turistes europeus. “És una oportunitat per conèixer millor quins seran els nostres clients finals, i és un viatge interessant perquè també ens permetrà saber, per exemple, com funciona en aquests mercats el màrqueting digital i quins són els seus costums a l’hora de fer les reserves”, destaca el director de la Casa Vicens i exgerent del Macba Joan Abellà. “Podrem escoltar preguntes molt directes, saber què els agrada consumir o les experiències que volen tenir i acabar de modelar les nostres teories sobre què pot funcionar i què no”, detalla Abellà, que vol oferir “un Gaudí sense presses”.
“Crec que sobretot ens hem de singularitzar”, explica Anna Noëlle, de la Fundació Miró, que té els nord-americans en el tercer lloc del rànquing de visitants, per darrere dels francesos i els italians. “A Miami intentaré parlar, sobretot, de l’arquitectura, de la singularitat d’un edifici creat expressament per acollir l’obra de Miró i que dialoga amb l’obra de l’artista. I a Houston segurament faré més èmfasi en l’obra”, afegeix. Noëlle, però, creu que és difícil competir amb les exposicions. “Moltes estan plenes d’obres que venen de museus i col·leccions nord-americans”, detalla Noëlle.
