La cultura que surt de YouTube

BarcelonaAl gener Robert Kyncl, director d’operacions de YouTube, va anunciar a Las Vegas que la televisió com a plataforma audiovisual hegemònica tenia data de caducitat: el 2020. Segons l’executiu nord-americà, experiències com Netflix i YouTube, que sumen més de mil milions de clics, estaven preparades per disputar una posició que fins fa poc era absolutament inqüestionable. La teoria de Kyncl es fonamenta en el fet que els usuaris cada cop disposen de menys temps lliure i, quan en tenen, volen escollir exactament els continguts que volen veure.

Segons fonts de Google, empresa propietària de YouTube, l’edat de l’audiència principal d’aquesta plataforma va des de l’adolescència fins als 35 anys, una franja extensa en la qual majoritàriament encara s’ha crescut amb la televisió com a principal font de consum audiovisual, però serà per a la generació posterior per a qui haurà passat a un segon pla. Borja Prieto, director de l’agència Está Pasando i exresponsable de MySpace a Espanya, afirma que el canvi de tendència és un fet: “Ho veig cada dia amb els meus fills, la generació preetiquetes, la posterior a la que anomenen millennial: ja no accepta res que no sigui televisió sota demanda”. Per a Prieto, que també es considera teleaddicte i estudiós de la cultura popular, els nous usuaris de continguts audiovisuals en streaming han creat “un nou ecosistema de canals i herois propis amb audiències milionàries”. Tot i així, Prieto encara no s’atreveix a vaticinar la desaparició de la televisió tradicional, com a mínim de moment: “Segueix sent un bon negoci”, assegura. Google Espanya tampoc no es posa una data per regnar en el món audiovisual, però afirmen que són “una alternativa de consum”: “Els mitjans tradicionals cada cop inverteixen més recursos i atenció a elaborar continguts específics per a les seves audiències de YouTube”, afirmen. Les dades donen la raó a aquesta afirmació, i és que tres dels clips més vistos de l’any passat a YouTube són continguts generats per la mateixa televisió, en aquest cas per James Corden, Jimmy Fallon i Jimmy Kimmel i els seus late nights. Un clip del programa de Fallon on apareix amb l’actor Will Ferrell supera els 65 milions de visites.

Cultura ‘streaming’

Com afecta aquest canvi de tendència al món de la cultura? En l’àmbit musical ja fa temps que les plataformes en streaming lideren el mercat. Els programes de música a la televisió han desaparegut de les graelles, mentre que els clips musicals triomfen a la xarxa. Els vídeos més vistos a YouTube sumen xifres estratosfèriques: See you again, de Wiz Khalifa, va ser el més vist l’any passat i avui dia ja s’aproxima als 2.000 milions de clics, molt lluny dels 500 milions de reproduccions de la mateixa cançó a Spotify, una aplicació específicament musical. Blanca Formáriz, directora d’operacions de 2btube, una agència que treballa amb talents sorgits directament de YouTube, opina que la plataforma audiovisual en streaming ja és el lloc “més òptim per donar-se a conèixer, ja que les cançons les pots reproduir quan i on vulguis i compartir-les amb els amics per crear més viralitat; això no és possible a la televisió, que tot i que arribi a més espectadors al mateix moment és una emissió amb caducitat i no pot repetir-se”.

Fora de la música, YouTube encara està lluny d’encapçalar altres camps com les sèries o el cinema, però ha aconseguit ser la plataforma on s’emeten més tràilers de pel·lícules. Serveix com a exemple el cas d’El cim escarlata, de Guillermo del Toro, que va ser el segon vídeo més vist a l’estat espanyol el 2015, amb cinc milions de reproduccions. Pel que fa a les sèries, YouTube ha creat fenòmens propis amb les websèries. La més coneguda a Espanya ha sigut Malviviendo. Va tancar després de tres temporades d’emissió, però havia aconseguit màxims que superen els tres milions de visites. A Catalunya, l’actor Roger Coma ha dirigit una websèrie per a YouTube que ha acabat a la televisió: Les coses grans. A l’hora de plantejar el projecte, l’actor i realitzador va triar YouTube “per tenir la llibertat d’imposar-ho tot, començant pel moment d’emissió”, diu. Per a Coma, que no té televisió a casa, un dels triomfs de la sèrie és “portar a YouTube gent que no hi consumia continguts perquè no era el seu públic natural”.

Un nou ‘star system’

Prieto dóna algunes pistes del contingut cultural que s’hi pot trobar: “Pel·lícules estranyes, documentals al·lucinants, entrevistes impagables, música, tràilers, canals increïbles com Good mythical morning, gent que fa ressenyes... una infinitat de propostes culturals fora dels estàndards”. No hi ha dubte que els grans triomfadors de YouTube del 2016 són els youtubers, nois i noies que graven vídeos generalment a casa seva, els pengen als seus canals i són seguits per milions de persones, principalment adolescents. Aquestes noves icones no només dominen a la perfecció els codis interns de la xarxa, també lideren els rànquings de visites espanyols –dels cinc vídeos més vistos l’any passat tres eren de youtubers: ElRubius, AuronPlay, Vegetta777– i es converteixen en estrelles de l’audiovisual sense haver aparegut mai en un programa de màxima audiència a la televisió. El seu nivell de popularitat ha provocat que les diferències entre una estrella mediàtica i un youtuber siguin cada cop més petites.

Formáriz assegura que aquests nous ídols són “interessants per a les marques que vulguin connectar amb un públic objectiu jove o que vulguin renovar la seva imatge al mercat per ampliar el seu target ”. Per a la directora d’operacions, l’hegemonia d’aquests joves a la xarxa és una qüestió de connexió amb el target que els segueix, una simbiosi que no aconsegueix la televisió: “Si una marca vol arribar a un públic jove, augmentar les vendes online, tenir més presència en xarxes socials... segurament un youtuber serà millor opció que una celebrity televisiva, a qui generalment els falta aquesta connexió més personal que tenen els influencers ”.

Els artistes demanen més beneficis a la xarxa

Al món de la música, el cinema o el còmic els ha sortit un enemic comú: YouTube. Els noms de Taylor Swift, U2, Paul McCartney, Pedro Almodóvar o Albert Uderzo formen part de la llista de milers d’artistes que han posat el crit al cel contra la plataforma de streaming. En cartes enviades al congrés dels Estats Units i a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, demanen que aquests òrgans actuïn contra YouTube perquè aquesta plataforma garanteixi un repartiment més just dels beneficis que obté. Els artistes opinen que s’estan enriquint gràcies al contingut que genera la seva feina i que els guanys no són equitatius. Trent Reznor, cantant de Nine Inch Nails, ha sigut un dels més bel·ligerants. Assegura que el servei de Google s’ha fet gran “sobre els fonaments de contingut robat i gratuït”.

Els problemes entre els artistes i l’empresa propietat de Google no són nous. Les queixes sobre la poca remuneració que reben els artistes pels seus continguts a internet han sigut una constant. Músics com Beck, Thom Yorke o David Byrne ja van lluitar una cruenta guerra contra Spotify pels pocs ingressos que els generava en relació amb les reproduccions que produïen. Una de les conseqüències d’aquell clima de tensió va ser que artistes com Jay-Z, Rihanna, Beyoncé o Kanye West creessin Tidal.

El contenciós amb YouTube s’havia mantingut en una calma tensa fins a la publicació d’un ampli informe fet per Midia sobre el gegant de l’streaming, que no ofereix mai dades oficials. L’estudi afirma que els visionats de clips musicals durant el 2015 arriben als 751.000 milions, un 132% més que l’any anterior. En canvi, el que ha pagat als artistes són 660 milions, un augment de l’11% de les remuneracions. En proporció, és evident que -sempre segons l’informe- la retribució per als músics ha caigut: si el 2014 es pagaven a 0,0017euros per cada reproducció, l’any passat va baixar substancialment, fins als 0,0008 euros.

Rendibilitat econòmica o visibilitat

Per una discogràfica petita com Club Social, que dirigeix Borja Prieto, el més important és la visualització que proporciona YouTube, per sobre de les xifres: “Els grups que edito amb el segell [Javiera Mena, El Último Vecino, Milagros o Piedad os lo Ruego] pugen les seves cançons a totes les plataformes. L’abast que t’ofereix YouTube és gegant i a més et dóna estadístiques realment valuoses”. Aquesta tendència concorda amb la de Roger Coma, que en estrenar Les coses grans a la plataforma de streaming no pensava en la remuneració i sí en “les ganes de fer-la i compartir-la”. I afegeix: “Som uns empresaris discapacitats”. La tendència entre grans i petits s’enroca: uns busquen més rendibilitat econòmica i els altres més visibilitat. “El fet democràtic i ultratransversal d’arribar a tothom i només cobrar per visita és tan trist i absurd com voler intentar fer del Macba un producte de gran rendiment comercial”, diu Coma.

Aliè a tot aquest enrenou, YouTube prepara el llançament d’un servei de televisió online i s’especula que podria tenir contingut de grans cadenes nord-americanes com ESPN, ABC o la CBS. Els rumors apunten que el nom de l’aplicació serà Unplugged i s’oferiria per 35 dòlars al mes. No seria el primer servei de pagament de YouTube, que ja compta amb Red, que per una suma pròxima als 10 euros permet als usuaris gaudir de tots els clips penjats a la web sense publicitat, entre altres funcions.

10 fenòmens YouTube

Els balls de Heaven King

‘Watch me’, de Silentó: 167.310.886 visites

Heaven King, una nena de 5 anys, té un canal de dansa urbana que és un èxit planetari. Cinc amigues ballant un tema hip-hop de Silentó és el vídeo més reproduït del 2015 a YouTube.

El curt-anunci d’Estrella

‘Vale’, d’Alejandro Amenábar: 6.749.320 visites

Un anunci de 12 minuts? Estrella Damm produeix un curtmetratge per a les xarxes i l’escurça per a la televisió. Quim Gutiérrez i Dakota Johnson van ser els vencedors l’estiu passat.

Pxxr Gvng: els reis del ‘trap’

‘La disco resplandece’: 7.306.093 visites

Els Pxxr Gvng, grup revelació del rap espanyol, ha demostrat que col·locar el teu clip amb xifres astronòmiques sense discogràfica ni gastar un euro en promoció és possible.

El ‘youtuber’ núm. 1, ElRubius

Charlie Charlie Challenge: 24.605.231 visites

ElRubius és el youtuber més seguit a l’estat espanyol i és al top 20 mundial. El seu canal supera els 20 milions de subscriptors amb vídeos sobre humor i jocs. És una icona adolescent.

El llançament d’Animal

‘Només amb tu’, d’Animal: 575.360 visites

La presentació d’Animal al món va ser aquest videoclip. Pocs mesos després ja se’ls considera una de les revelacions musicals catalanes de l’estiu.

L’anunci del joc ‘Clash of clans’

‘Revenge’: 125.528.699 visites

L’addictiu joc de mòbil va apostar fort amb aquest simpàtic anunci protagonitzat per Liam Neeson per a la Super Bowl d’aquest any. A la xarxa encara ha funcionat millor.

La sorpresa de Bad Gyal

‘Indapanden’, de Bad Gyal: 635.225 visites

La nova sensació de la música urbana catalana supera l’últim clip de Manel en nombre de visites. El nom de Bad Gyal ja és a tot arreu, però va començar a YouTube.

El gag televisiu: Jimmy Fallon

‘Lip sync battle’: 65.275.483 visites

Els late night dels EUA arrasen: el 2015 es va duplicar el temps que els usuaris es van passar veient vídeos de Kimmel o Fallon. Aquí comparteix un gag de 13 minuts amb Kevin Hart i Will Ferrell.

El nou ‘talent’ Calum Scott

‘Britain’s got talent’: 70.463.661 visites

La versió anglesa del programa Got talent s’ha especialitzat a fer virals molts dels seus continguts. Aquest tema és un hit perquè va fer passar Calum Scott directament a la semifinal.

La BSO de ‘Fast&Furious 7’

‘See you again’, Wiz Khalifa: 1.910.208.080 visites

El videoclip de Wiz Khalifa amb imatges de Fast & furious homenatjant Paul Walker va fer el rècord de la plataforma arribant als mil milions de visualitzacions en només 6 mesos.