Els artistes s'encadenen en solidaritat amb els malalts mentals
Màrius Serra, Quico Pi de la Serra, Lídia Pujol i els membres del Tricicle són alguns dels artistes que s'han encadenat aquest dimecres a la Rambla de Catalunya de Barcelona per denunciar les condicions extremes en què viuen els malalts mentals en bona part del món
BarcelonaLa fundació Aïma ha col·locat unes cadenes davant del cinema Alexandra, on divendres que ve s'estrena el documental Els oblidats dels oblidats, com les que s'utilitzen en molts països d'Àfrica per retenir els malalts mentals. L'escriptor Màrius Serra, l'actor Àlex Casanovas i el músic Quico Pi de la Serra són alguns dels artistes que s'han lligat a aquestes cadenes per denunciar aquest tracte inhumà. També s'han solidaritzat altres personatges coneguts, com els membres del grup Tricicle, la monja benedictina Teresa Forcades, la cantant Lídia Pujol, el pallasso Tortell Poltrona i l'actor Lluís Marco. Les cadenes seguiran instal·lades davant del cinema fins al divendres per donar a conèixer la precària situació dels malats mentals a l'Àfrica.
El primer que s'ha encadenat aquest dimecres ha estat Grégoire Ahongbonon, un reparador de pneumàtics que el 1983 va crear a Bouaké (Costa d'Ivori) l'Associació Saint Camille de Lellis i des d'aleshores ha alliberat de les seves cadenes a més de 30.000 malalts mentals. Ahongbonon és el protagonista del documental que ha realitzat Carles Caparrós i que divendres que ve s'estrena en diversos cines de tot l'estat.
Els oblidats dels oblidats mostra com Ahongbonon recorre els pobles de Costa d'Ivori demanant a les famílies que li permetin que s'endugui el malalt mental que tenen encadenat per oferir-li tractament mèdic i reinserir-lo a la societat. "Les famílies no s'oposen, l'únic que volen és que sigui gratis", ha explicat Ahongbonon, que ha aclarit que en molts països africans "els malalts mentals són una maledicció i els tracten pitjor que a animals".
Hi ha moltes regions del món on hi ha la creença que els malalts mentals han estat posseïts pel diable o són víctimes d'algun conjur de bruixeria. En conseqüència, moltes famílies encadenen a un arbre els malalts mentals, que dormen a la intempèrie i pràcticament no ingereixen aliments ni aigua. Alguns parents els abandonen en les grans ciutats i altres opten per dur-los als anomenats Camps de Pregària, on són encadenats i sotmesos a tortures amb la finalitat d'exorcitzar els mals esperits.
El representant de fundació Aïma, Lluís Pinyot, ha recordat que el tracte inhumà cap als malalts mentals no és una xacra només d'Àfrica, ja que el 40% dels països del món no tenen cap política de salut mental. "Tampoc aquí a Europa tenim el problema totalment solucionat", ha afegit el representant de la productora Chello Multicanal, Roberto Blatt
