Publicitat
Publicitat

Si saps com

A Barcelona, tot el que desentona, se'l tracta com un furóncol i s'extirpa

En defensa dels furóncols

Sortia jo de comprar un sac de quitrà al Servei Estació quan vaig sentir un puny que m'estrenyia el cor -és una metàfora, no és que entrés en contacte intercultural amb un antic militar serbi membre d'una banda de delinqüents (el mestissatge exigeix grans sacrificis)-. A Windsor, una botiga de roba de la barcelonina rambla de Catalunya, hi havien penjat un cartell que proclamava: " Precios especiales por derribo de marquesina ". Cert, n'havien arrencat mitja marquesina, amb un punt de violència. Potser el capatàs va cridar "A baix la puta marquesina!"

De nen a casa em mudaven gairebé com un petit cantaire de Viena, en el meu cas guerxo i expulsat del cor per gestos deshonestos, amb jaquetons mariners i jerseis blancs de coll de cigne procedents d'una botiga de nom impossible, El Dique Flotante, que en la meva innocència creia que es tractava d'un títol nobiliari, com ara el duc de Salisbury. D'un aire semblant a aquesta i força a prop hi havia Windsor, amb aquella marquesina daurada espectacular. Sempre m'hi fixava. Des de llavors que em paro a mirar les marquesines i les fusteries exteriors de les botigues, a la ciutat li donen caràcter, varietat, alegria i tot sovint aquell toc de mal gust que ens fa la vida més amable.

Amb el seu encert proverbial, l'Ajuntament va dictar unes ordenances per recuperar les façanes originals de les cases i va decidir arrencar-ne tots els ornaments externs. Ja van fer desaparèixer l'aixeta gegantina del carrer de la Mare de Déu del Pilar, conegut com el carrer de l'Aixeta, van destruir l'enrajolat pop-art d'una tintoreria del carrer València amb Llúria, no sé si es conserva el rètol de la Peluquería Guapetón. El que ni és modernista ni decimonònic, com els aparadors sortints dels colmados, va avall. A penes es conserva res dels anys 40, com serien el Saló Rosa, l'Antigua Casa López de brodats o els aparadors de l'Editorial Sintes (inoblidable el seu Hay dinero y salud en la cebolla ). Qualsevol dia arrencaran els ornaments d'El Marco de Oro i els pollastres a l'ast de Los Caracoles per recuperar la façana uniforme i ensopida. El que desentona, se'l tracta com un furóncol i s'extirpa. Acabaran enderrocant les agulles neogòtiques de la catedral perquè desmereixen la façana original, que no valia res. Com tantes façanes de l'Eixample.

Més continguts de