El museu defensa l’autoria de les seves tres obres dubtoses

MadridL’auditori del Museu del Prado estava ahir ple de gom a gom. No sols perquè l’exposició del Bosch ja és per si sola un esdeveniment sinó també perquè hi havia una gran expectació sobre la resposta que donaria el museu a l’estudi fet públic fa uns mesos que assenyalava que tres dels quadres del Bosch que té la pinacoteca no eren originals de l’autor. El museu ja va dir en el seu moment que no hi estava d’acord, però havia emplaçat a l’exposició i al catàleg per explicar les seves raons. “El museu manté l’autoria. Estic convençuda que són obres del Bosch”, va afirmar rotunda Pilar Silva, veterana conservadora de pintura flamenca que fa dues dècades que treballa per a aquesta mostra, que el museu ha preparat acompanyada d’un considerable treball científic, documental i de restauració que es plasma en l’ara ja imprescindible catàleg.

De fet, aquest 500è aniversari de la mort de l’artista renaixentista ha provocat una allau d’estudis científics sobre la seva obra i la restauració de pràcticament de totes les pintures. L’exposició organitzada al febrer a ’s-Hertogenbosch, al Brabant Septentrional (Països Baixos), va anar acompanyada d’un projecte de recerca internacional, el Bosch Research and Conservation Project (BRCP), que volia revisar i posar al dia les obres conegudes del Bosch. Així, van “descobrir” un Sant Antoni que tenia un museu de Kansas City i que es pensava que era del seu taller, i, en canvi, a Les temptacions de Sant Antoni Abat, L’extracció de la pedra de la bogeria i la Taula dels pecats capitals del Prado els van retirar l’atribució.

Com es verifica l’atribució

La posada en escena del Prado va tenir el seu suspens. Primer, el director adjunt i responsable de recerca, Miguel Falomir, va posar el tema en context. Per demostrar que al Prado no li cauen els anells per negar una atribució, va projectar la foto d’un quadre atribuït durant segles a Velázquez i que es va demostrar que era obra del seu gendre. “Vam dir que respectàvem però no compartíem les conclusions del BCRP, i no és per immobilisme sinó perquè no ens convencen les seves explicacions”, va senyalar.

Hi ha tres maneres de verificar l’atribució d’una obra d’art. Una és la científica, i consisteix a analitzar el tipus de fusta sobre el qual s’ha pintat l’obra i la seva antiguitat. Si una fusta és posterior a la mort de l’artista, lògicament no pot ser seva. El mateix pel que fa al tipus de pigments. En el cas de les tres obres del Prado, va indicar Falomir, la fusta i els pigments es corresponen amb l’època en què va treballar el Bosch. “Els estudis no serveixen per dir de forma segura que són del Bosch, però servirien per dir el contrari, i no hi ha res que faci pensar que no van ser obra seva”.

Un altre argument és el documental. Aquest és el més difícil, perquè del Bosch gairebé no se’n sap res. Hi ha molt poques referències a la seva vida i directament cap document fa referència a alguna de les obres que es conserven, que són moltes menys de les que va fer en vida. Els estudiosos, de fet, no s’acaben de posar d’acord amb la seva data de naixement, i molts cops el que hi ha són referències posteriors, també escasses. El BCPR s’agafa a un fragment del llibre Diálogo de la pintura, de Felipe de Guevara -l’exemplar s’exhibeix a l’exposició obert per aquesta pàgina-, que dècades després de la mort de l’artista, en temps de Felip II -el principal col·leccionista d’obra del Bosch-, avisava que l’artista tenia tant èxit que li havien sortit molts imitadors, i feia referència a la Taula dels pecats capitals, que precisament era propietat del rei. Segons el BCPR, es refereix clarament a l’obra com un dels falsos, però segons Falomir, l’expressió “ ejemplo de este género de pintura ” es refereix en conjunt a l’obra del Bosch.

Per acabar, l’últim i principal argument per atribuir les obres del Bosch és l’anàlisi estilística de les obres i les comparacions entre unes i altres. Aquí va ser quan Pilar Silva va agafar la paraula i va fer una autèntica conferència, cal dir que per a experts, analitzant una a una les tres obres, mostrant les radiografies dels dibuixos subjacents que hi apareixen -en què es veuen també les rectificacions que feia l’artista i que fan difícil, diu, que, per exemple, la Taula dels pecats capitals pugui ser una còpia- i explicant les pinzellades, les restauracions fetes, com la del Sant Antoni, que ha recuperat el seu format original. La seva conclusió, que detalla també al catàleg, és que són obra del Bosch. Aplaudiment sonat de l’auditori. Caldrà veure si responen els holandesos.