Publicitat
Publicitat

ART

Palau Antiguitats exposa un centenar d'obres inèdites

El descobriment del Martí Alsina dibuixant

Pels volts del 1870 s'havien catalogat prop de 14.000 dibuixos de Martí Alsina. Els més de cent que Palau Antiguitats ha reunit en una exposició se sumen a la tornada a l'actualitat de la seva obra.

Davant les parets atapeïdes de dibuixos, es podria dir que Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) va néixer amb un llapis als dits. I a la vista dels diferents tipus de paper que va utilitzar, no és exagerat afirmar que va dibuixar damunt de tots els que li van caure a les mans. L'exposició que es pot veure a Palau Antiguitats fins al 24 de juny, la primera dedicada de manera monogràfica als dibuixos, recorre tota la seva trajectòria i s'endinsa en els diferents vessants de la seva obra amb més d'un centenar de dibuixos inèdits provinents dels successius llegats dels hereus. Malgrat que els olis fets als seus tallers sovint han relegat el talent de dibuixant a un segon terme, aquesta exposició, modesta en les mides però no en l'ambició, torna a treure a la llum el Martí Alsina més vibrant i febril.

"La miopia amb què ens hem mirat l'obra de Martí Alsina durant anys sembla que comença a esvair-se", afirma Albert Martí Palau, l'organitzador de la mostra. La instal·lació a Barcelona, fa uns mesos, d' El gran dia de Girona , la gran obra de Martí Alsina, i la tesi doctoral sobre l'artista que M. Concepción Chillón (que ha col·laborat en la documentació de les peces exposades) va presentar a l'abril han posat d'actualitat la seva figura i han fet que se'l torni a valorar. I mentre al Museu d'Art de Girona encara hi ha oberta una exposició que explora la gènesi de l'obra amb què el pintor va voler contestar La batalla de Tetuan de Fortuny, el 8 d'abril obrirà les portes al MNAC barceloní l'exposició Realisme(s). L'empremta de Courbet, que posarà la figura de Martí Alsina en diàleg amb el mateix Courbet, Rembrandt i Murillo, entre d'altres.

"El romanticisme de Martí Alsina no era una cosa que li vingués del món artístic: era innat al seu tarannà", afirma Concepción Chillón al catàleg de la mostra. Així, doncs, més enllà de les temàtiques en què està dividia l'exposició - família i retrats , figures i nusos , escenes i estudis per composicions , animals, paisatges -, el conjunt reunit posa de relleu la passió amb què l'artista es va dedicar al seu ofici malgrat les circumstàncies atzaroses de la seva biografia. En aquest sentit són especialment emotius el retrat que va fer el 1872 de la seva filla Carlota difunta i l'apunt que va fer-ne de la mà, així com els dibuixos de lleons, tigres, llops i licaons que anys abans havia fet assistint amb delit a l'exposició de feres del Sr. Bernarbó a l'antiga porta d'Isabel II. I el calc de l' Autoretrat actualment conservat al MNAC el va fer per por de perdre l'original en un moment de dificultats econòmiques.

Mentre que moltes de les obres mantenen aquest caràcter espontani, la mostra recull peces més elaborades que reflecteixen, potser, el caràcter oficial de l'encàrrec, com són els casos dels retrats dels comtes de Figuerola i de Narcís Monturiol. A més d'aquests personatges, com si hagués estat el fotògraf del seu temps, Martí Alsina ens ha deixat les imatges d'Ildefons Cerdà i Josep Letamendi, a més de la de Monturiol. Republicà convençut, el dibuix preparatori per al retrat d'Alfons XII que es pot veure a l'exposició curiosament a penes està esbossat amb alguns traços.

Martí Alsina va fer un calc del seu autoretrat per motius econòmics

Més continguts de