Publicitat
Publicitat

El detectiu de Conan Doyle, vist des del segle XXI

El novembre del 1887 es va publicar al Regne Unit Estudi en escarlata , la primera novel·la protagonitzada per Sherlock Holmes. 125 anys després, el detectiu creat per Arthur Conan Doyle manté él seu estatus com a icona de la cultura de masses i continua alimentant la ficció cinematogràfica i televisiva.

Quan Guy Ritchie va acceptar dirigir Sherlock Holmes (2009), sabia que s'enfrontava a un personatge amb un llarguíssim historial d'adaptacions de tota mena. Per desempallegar-se d'aquest passat, Ritchie va afegir múscul a la capacitat deductiva de Holmes, i el va convertir en un heroi d'acció, tant a ell com al doctor Watson, interpretat per Jude Law. El director britànic manté el context històric a les últimes dècades del segle XIX, però la manera de filmar i de muntar són les del cinema d'acció del segle XXI, també amb recursos i efectes digitals.

Un Holmes amb 'smartphone'

Cinc anys abans del primer Holmes de Ritchie, David Shore va fer servir el detectiu de Conan Doyle com a inspiració per al doctor House. Tot i els canvis d'espai (Boston), temps (l'actualitat) i professió (metge), Shore va mantenir certa fidelitat a l'esperit de l'original, si més no en la primera temporada de la sèrie. El rondinaire doctor House semblava l'última frontera pel que fa a les adaptacions de Holmes, fins que el 2008 es va estrenar la sèrie Sherlock , una producció de Hartswood Films per a la BBC, creada per Steven Moffat -guionista del Tintín de Steven Spielberg- i Mark Gatiss.

Moffat, que ja havia fet una versió televisiva moderna de L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde , i Gatiss respecten que Holmes i Watson siguin detectius i que resolguin els casos originals escrits per Conan Doyle, però al Londres del segle XXI i amb l' smartphone a la mà. Fins ara al Regne Unit s'han emès dues temporades completes, de tres capítols cadascuna. A Espanya la segona es podrà veure a partir del 12 de gener al canal TNT.

Més continguts de