Publicitat
Publicitat

El diable més erudit

La recuperació de títols i autors oblidats, ja sigui per estratègia comercial o per tàctica econòmica, comporta de tant en tant sorpreses agradables com el rescat de Giovanni Papini (Florència, 1881-1956). Aquest polemista -i polèmic- escriptor italià havia obtingut un cert ressò a mitjans del segle passat a casa nostra amb Gog i, sobretot, amb la seva autobiografia Un hombre acabado. Però el seu estret vincle amb el catolicisme militant i la complexitat referencial dels seus textos l'havien fet desaparèixer de l'imaginari literari europeu.

El diablo constitueix un intent de tractat de diabologia, ben allunyat de les demonologies més novel·lesques encara avui presents en la literatura i el cinema juvenils. Papini es planteja resoldre la veritat respecte de les causes de la rebel·lió de Llucifer, de les relacions entre aquest i Déu, i de si els humans estan cridats a fer de pont entre tots dos. Però no tot són referències bíbliques i discussions teològiques. En el text trobem disquisicions sobre la Guerra Freda, sobre el caràcter diabòlic de Kafka o sobre la complaença de la cultura francesa cap al mal.

Llucifer és abordat des d'una perspectiva absoluta i ortodoxament catòlica, ja que cal conèixer l'altre. Però no es tracta de cap tractat doctrinal avorrit... Al contrari, som davant d'un exercici d'erudició recreativa, en què l'autor posa el seu saber al servei d'un relat sorprenent per contingut i forma. Salvant les distàncies, l'obra recorda la Historia de los heterodoxos españoles, en què Marcelino Menéndez Pelayo aplegava tots els autors considerats perniciosos, però que pot ser entesa alhora com un valuós recull dels personatges més interessants de les lletres hispàniques.

El gust per les paradoxes, els girs inesperats i les referències xocants fan de Papini una versió a mig camí de Jorge Luis Borges i Italo Calvino. Com qualificar, si no, frases com: "Només a Déu, precisament perquè és Déu, li és permès ser ateu"? A més, i sense revelar cap secret, el llibre acaba bé. A l'autor li resultaria inconcebible trobar algú a l'infern o al purgatori. Tots acaben (acabarem) al paradís.

Més continguts de