Publicitat
Publicitat

ART I VIDA

La Fundació Gala-Salvador Dalí publica els papers trobats a l'arxiu de la musa

Els diaris inèdits de Gala fan caure el mite del monstre

Extravagant, manipuladora, endimoniada, l'estrangera, avara, freda, una bruixa... Tradicionalment han plogut pedres damunt Gala. Va córrer la mateixa fortuna que altres dones de grans artistes, tan odiades com probablement importants en la vida i la trajectòria dels seus esposos. Amb la publicació de La vida secreta. Diari inèdit , editat per la Fundació Gala-Salvador Dalí i l'editorial Galaxia Gutenberg, veu la llum un document cabdal per entendre la personalitat de la que ha estat considerada la darrera musa del segle XX. Aquests textos desvelen que sota el mite de monstre hi havia una dona culta, que es mostra vulnerable, més tímida i introspectiva del que ens hauríem pogut imaginar. A la fi, apareix una dona moderna a qui potser ja li va estar bé mantenir-se en un segon pla.

"Va ser molt emocionant. Llegir els diaris de Gala em va semblar com, de sobte, sentir parlar una persona que ha estat muda durant molt temps", recorda l'escriptor Ignacio Vidal-Folch, que fa un any va rebre l'encàrrec de transcriure un quadern amb els textos de Gala trobat el 2005 al castell de Púbol. El quadern en qüestió és una petita llibreta de 106 pàgines, 104 de les quals estan escrites. La transcripció no va resultar una tasca gens fàcil: "El francès de Gala és molt expressiu, però acadèmicament molt pobre, hi ha faltes d'ortografia i de sintaxi. I a més va corregir els textos, dues i tres vegades damunt el mateix paper". El lector també pot veure el procés de correcció, ja que el llibre inclou, en edició facsímil, una part d'aquest quadern i tres postals que Gala va enviar a Dalí.

De Moscou als Estats Units

Els diaris de Gala els formen dos textos unitaris. El primer recull la seva infantesa a Moscou, en una família culta. El segon està situat als Estats Units i recull una història d'amor viscuda amb un altre home mentre ella i Dalí treballaven en La vida secreta de Salvador Dalí . Malgrat que en comparació amb l'autobiografia daliniana el nom de vida secreta potser va gran al text de Gala -ja que malauradament no es té coneixement de més textos, tret d'algunes cartes sense valor més enllà del purament documental-, aquest dietari ens mostra, segons Vidal-Folch, "una dona emocionalment rica, sentimentalment matisada i, encara que no era escriptora, amb capacitat d'evocació". Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians, en canvi, sí que pensa que Gala tenia la voluntat de ser escriptora, i celebra que, encara que va renunciar públicament al seu passat, adoptant primer el cognom de Paul Éluard i després el de Salvador Dalí, no hi hauria renunciat en la seva intimitat.

Tot i que Gala no va manifestar la seva voluntat sobre el destí d'aquests textos, Aguer creu, a la vista de les nombroses correccions, que Gala probablement tenia el desig de publicar-los. Al seu torn, Vidal-Folch posa en relleu, per damunt de tot, "la voluntat d'explicar" que va trobar en aquests documents.

Així mateix, el fet que els diaris estiguin escrits en un quadern nord-americà ha fet pensar als estudiosos que Gala els va començar a escriure quan es trobava amb Dalí als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, Aguer assenyala que també s'ha hagut de treballar en l'edició del text per establir l'ordre dels diferents fragments, i que algunes parts, en les quals Gala reflexiona sobre el personatge de Don Joan i sobre l'amor com a motor de la seva existència, podrien haver sortit de la mà d'una dona més madura, que potser va trobar un refugi de la seva vida pública en la reflexió i la introspecció.

Promíscua i lleial

Així doncs, La vida secreta. Diari inèdit ens desvela el vessant probablement més íntim d'aquesta dona extraordinària. L'aventura amb un altre home que relata enllaça amb aquesta recerca constant de l'amor, que es converteix en l'energia que la impulsa a viure: "El més essencial per mi és l'amor. És l'eix de la meva vitalitat i del meu cervell, el ressort que em llança endavant amb elasticitat i agilitat, amb més claredat i precisió en tots els moviments dels meus sentits, dels meus impulsos, dels meus coneixements", es pot llegir en aquest diari.

Una recerca que, d'una banda, no és un obstacle per a la lleialtat que va professar per Dalí i que de l'altra, segons ens recorda Sílvia Munt, que el 2003 va dirigir el documental Elena Dimitrievna Diakonova Gala, va suposar que Gala fos víctima del seu propi parany, el de seguir buscant, malgrat el pas dels anys, un amor total. Igualment, Munt posa en relleu que l' amour fou surrealista, tan profund com liberal, que va viure amb el poeta Paul Éluard ja va suposar un trencament respecte al romanticisme del seu caràcter rus.

I Munt afegeix que en la figura de Gala trobem el debat entre el creixement personal, de cultivar-se constantment i de créixer intel·lectualment, i la satisfacció de les seves pròpies necessitats emocionals. "Gala va viure amb homes molt egocèntrics", ens subratlla . I encara que va estar a l'alçada d'aquests artistes, va buscar racons de soledat, lluny del personatge caricaturesc en què es va convertir Dalí amb els anys. Malgrat tot, Dalí va afirmar que haver-la conegut, quan Gala i Paul Éluard, aleshores el seu marit, el van visitar a Cadaqués el 1929, li va permetre no caure en la bogeria o en el suïcidi. També en altres dels seus amants, com recull Munt al documental esmentat, Gala hi va deixar una empremta molt profunda.

Finalment, mentre que Munt posa en relleu que per a Gala viure al costat d'un artista i col·laborar-hi resultava la satisfacció d'un desig important, el de poder donar sortida a les seves inquietuds, Vidal-Folch ens assenyala que moltes vegades la dona d'un artista s'ha de fer càrrec de feines feixugues i poc agraïdes, com fer-los de filtre o ocupar-se dels temes comptables.

Gala i les imatges surrealistes

A més del valor literari d'aquests diaris, Aguer també posa l'accent en algunes imatges que es troben en el text i que fàcilment es poden associar a l'univers dalinià -com per exemple la d'una "dona cavall", la descripció de la qual sembla sortida d'una tela de Dalí-, i esmenta la menció que Gala fa dels "falsos records".

Més continguts de