ART
Cultura 23/06/2016

El nou director del Museu Picasso, un impuls internacional

El francosuís Emmanuel Guigon guanya el concurs per dirigir la institució cinc anys

Antoni Ribas Tur
3 min
Emmanuel Guigon és actualment el responsable dels museus de la ciutat de Besançon, al nord-est de  França.

BarcelonaEl Museu Picasso comença una nova etapa. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir que el francosuís Emmanuel Guigon serà el nou director del centre. Actualment és el responsable dels museus de Besançon, ciutat francesa on va néixer l’any 1959. És també un vell conegut de diversos grans museus de l’Estat: entre d’altres, va ser conservador en cap de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i va ser la mà dreta de Juan Manuel Bonet durant la seva etapa com a director del Museu Reina Sofia. Encara es desconeix la data de la seva incorporació al Museu Picasso, però el contracte serà per cinc anys prorrogables a cinc anys més.

“Emmanuel Guigon ha aprofundit en les connexions entre les avantguardes europees i les peninsulars i donarà un nou impuls a la internacionalització del Museu Picasso”, defensa l’historiador de l’art i crític Daniel Giralt-Miracle, un dels membres de la comissió d’experts que ha triat la seva candidatura per damunt de les altres 13 que van participar en el concurs convocat per renovar la direcció del museu, provinents de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Rússia i Portugal. La comissió d’experts del concurs també estava formada per Brigitte Léal, Claude Picasso, Rosa Maria Malet, Lourdes Cirlot i Isabel Balliu.

De Guigon destaquen que és un “reconegut expert en les avantguardes històriques i l’art europeu de postguerra i especialista en art català i espanyol modern i contemporani”. També consideren que aporta al projecte del Museu Picasso “un molt bon posicionament davant les institucions museístiques de primera línia europees i del món en general i una molt bona connexió amb el món del col·leccionisme de l’art”.

“Bensançon és una ciutat mitjana [d’uns 120.000 habitants] i les exposicions que Guigon hi ha fet són de gran ciutat”, afegeix Giralt-Miracle. Entre les exposicions que Guigon ha comissariat al llarg de la seva trajectòria n’hi ha de Juli González, Joaquim Torres-García, Antonio Saura, Dau al Set (al Macba), Juan Eduardo Cirlot i sobre els vincles entre el surrealisme i la Guerra Civil.

Un relleu institucional difícil

Emmanuel Guigon substitueix Bernardo Laniado-Romero en el càrrec. El canvi més substancial que va viure el museu durant l’etapa de Laniado-Romero és la conversió del Museu Picasso en una fundació pública, fet que li dóna més autonomia de gestió. Aquesta ja era una antiga demanada del seu predecessor, Pepe Serra, però no la va poder veure complerta abans d’abandonar el càrrec per dirigir el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mentre que el mandat de Serra al Picasso es va caracteritzar per la gosadia i per voler explorar nous camins en l’univers picassià, el de Laniado-Romero s’ha caracteritzat per un cert conservadorisme, del qual s’ha ressentit la potència de les exposicions, perquè s’han concentrat en el valor plàstic de les obres i no en les lectures que se’n poden fer. Després d’uns anys que es poden considerar de replegament, Laniado-Romero conclou la seva etapa abans que arribi a Barcelona la gran exposició que havia organitzat conjuntament amb la National Portrait Gallery de Londres: Picasso. Retrats, que obrirà les portes l’octubre del 2017.

El contracte de Laniado Romero tenia una durada de quatre anys i s’acabava el 2015. L’Icub el va prorrogar un any fins al juliol. Segons va explicar la comissionada de Cultura, Berta Sureda, no es podia tornar a prorrogar per llei, i al maig es va anunciar la convocatòria d’un concurs públic per triar un nou director. Feia mesos que la seva figura estava qüestionada. El director no generava consens ni entre el patronat del Picasso ni entre la plantilla del museu, amb part de la qual s’havia creuat acusacions a través dels mitjans de comunicació.

stats