Les obres i el fons documental sobre Picasso de la família Gili ja són al museu

Barcelona"Els meus avis van ser dels pocs, a part del servei i de la família, que van estar presents a l'enterrament de Picasso. Van tenir amistat amb l'artista de forma interrompuda des de 1956 fins la mort de l'artista, el 1973", relata Gustau Gili, nét de Gustau Gili Esteve i Anna Maria Torra. La documentació que va generar aquesta llarga relació és des d'avui al Museu Picasso. La Fundació Museu Picasso ha adquirit el fons Gustau Gili i Anna Maria Torra per lots, durant els propers cinc anys, per un valor d'1,2 milions d'euros. També s'ha dipositat al Museu el fons patrimonial, sobretot documentació del procés de producció dels treballs bibliogràfics sobre l'artista malagueny, que ha donat l'Editorial Gustavo Gili.

El conjunt està format per vuit planxes de coure que Picasso va produir per il·lustrar les edicions de bibliòfil de 'La Tauromaquia' i 'El entierro del Conde Orgaz', la correspondència amb les persones que van intervenir en els treballs bibliogràfics, com Pere Ynglada, Agustí Clavel (Gaziel), Ravael Alberti o Aldo Crommelynck o la documentació relacionada amb la creació del Museu Picasso.

"Aquesta adquisició ajudarà a entendre la relació que va tenir Picasso amb Barcelona", ha assegurat l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. "Té un valor incalculable no només pel seu autor i per la seva singularitat, sinó perquè permetrà construir pas a pas el procés creatiu i de treball de Picasso", destaca el director del museu, Bernardo Laniado-Romero. "Ara comença un treball intensiu de dos anys al centre de recerca per tenir tota la informació, estudiar-la i catalogar-la", ha afegit. La investigació sobre el fons culminarà amb una exposició sobre la relació del matrimoni Gili i Torra amb Picasso.

"El meu avi era cosmopolita en una època en què aquest país era molt estret de mires. Era carismàtic, sociable, presumit, i col·leccionava des de mobles fins a petxines. Era eclèctic: li agradava l'art en minúscules i en majúscules", assegura Gustau Gili. "Ho guardava tot", afegeix. Gràcies a aquesta peculiaritat, el fons s'ha conservat fins avui. El nét del matrimoni Gili i Torra també ha valorat l'esforç que ha fet el museu: "Som molt conscients de l'esforç que ha fet en moments difícils com els actuals i per això hem esperat que les circumstàncies fossin les més idònies per l'acord".