Publicitat
Publicitat

CINEMA

El cineasta iranià empresonat Jafar Panahi envia un 'pen drive' clandestí a Canes

El festival va projectar una cinta de 70 minuts amb la preparació del film 'Això no és una pel·lícula' que mai va poder rodar perquè el govern de Mahmud Ahmadinejad el van empresonar fa mig any

Això no és una pel·lícula és l'eloqüent títol del material cinematogràfic que Jafar Panahi, condemnat a sis anys de presó a l'Iran, ha enviat gairebé clandestinament, en un pen drive, a Canes, certamen que en la seva 64a edició ha denunciat la censura del govern de Mahmud Ahmadinejad.

Quan Doris Lessing va guanyar el premi Nobel de Literatura el 2006, el seu discurs es va titular Sobre no guanyar el Nobel, en el qual reivindicava tots els talents que mai afloren per no saber escriure o no tenir l'espai vital per fer-ho. Avui a Canes s'ha projectat el discurs homòleg, però aquesta vegada autobiogràfic, de Panahi sobre no poder rodar una pel·lícula. Això no és una pel·lícula ( In Film NIST) es va projectar en presència de la filla i l'esposa del cineasta empresonat pel règim iranià i en ella es mostra el que va poder ser però finalment no va ser: el procés de preparació del film que va quedar truncat quan va ser detingut pel govern de Teheran el desembre de 2010. Setanta minuts de cel·luloide auster i casolà que no pretenen sinó ser simplement simbòlics o fins i tot representatius d'un verb interromput i emmordassat, però que encara troba la manera d'exposar i difondre l'habilitat que va demostrar en pel·lícules com Fora de joc.

Condemnat a sis anys de presó i vint d'inhabilitació per fer cinema per la seva participació en les protestes de l'oposició contra la polèmica reelecció al juny de 2009 del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, Panahi es va sumar a la llista de cineastes empresonats entre els quals també hi trobem Bahman Ghobadi, guanyador al festival de Sant Sebastià de dues Conches d'Or.

Canes va programar la seva pel·lícula i la del seu company i ajudant, el cineasta Mohammad Rasoulof –l'última pel·lícula del qual, Be Omid-i didar ( Adéu), va ser mostrada i aplaudidísima a la secció Un Certain regard–, amb l'esperança que, al llarg del festival, el tribunal absolgués a aquests cineastes de reconeixement mundial. Dimecres es va fer públic el veredicte: Rasoulof va ser absolt i podria fins i tot viatjar a Canes per rebre un premi important, però no ho podrà fer Panahi, autor de molta més repercussió, a qui la pena va quedar intacta.

Guanyador del Lleó d'Or a Venècia per El Cercle, Panahi va enviar a través de l'equip de la seva pel·lícula un missatge conciliador, que desaconsellava desembeinar espases per encendre espelmes. Això no és una pel·lícula reflecteix, així mateix, el suport rebut per la comunitat artística iraniana davant les traves a la llibertat d'expressió.  El delegat general del festival, Thierry Frémaux, i el seu president, Gilles Jacob, van assegurar, quan van anunciar l'homenatge al cinema iranià, que "el film de Rasoulof i les condicions en què s'ha fet, i aquest diari de Panahi sobre la seva vida com a artista privat són, per la seva pròpia existència, una resistència a la condemna que els afecta ".

Etiquetes

Més continguts de