Cultura 01/04/2015

Les estrelles de la música ‘competiran’ amb Spotify

Jay Z llança la plataforma de ‘streaming’ Tidal, que vol compensar millor els artistes

Ben Sisario
4 min
Rihanna,  Nicki Minaj, Madonna, el productor canadenc Deadmau5, Kanye West, Jay Z i J. Cole a l’escenari durant la presentació de Tidal, a Nova York, dilluns a la tarda.

Nova YorkJay Z, el gran magnat de l’entreteniment i estrella del rap global, ha fet pública la seva última aposta de negoci d’abast internacional: la plataforma Tidal, un servei de streaming (escolta de música en directe sense descàrrega) que només funcionarà per subscripció i que pretén fer la competència a plataformes com Spotify, Google, Deezer, Pandora i aviat també a Apple. El músic va comprar la plataforma al gener a la companyia sueca Aspiro per 52 milions d’euros i l’ha rellançat com un espai “que combina so d’alta fidelitat, vídeos d’alta definició i un contingut editorial seleccionat per experts”, segons diuen a la web.

Però, al marge del contingut, la part més notable de l’estratègia de Jay Z és que la majoria de l’empresa serà propietat d’artistes. La jugada pot aportar beneficis econòmics als involucrats, esclar, però sobretot és un gest poderosament simbòlic en un negoci en què els músics poques vegades han tingut un control directe sobre com es consumeix la seva feina. “Estem tractant les persones que realment es preocupen per la música amb el màxim respecte”, apuntava dies abans Jay Z.

El projecte es va presentar dilluns en una breu però coreografiada roda de premsa a Manhattan, on Jay Z era al costat d’una dotzena de músics copropietaris de l’empresa: Rihanna, Kanye West, Madonna, Nicki Minaj, Jack White, Alicia Keys, el cantant de country Jason Aldean, el duo francès Daft Punk, membres d’Arcade Fire i Beyoncé, a més de Chris Martin i Calvin Harris per videoconferència. Les estrelles eren una al costat de l’altra i van signar una declaració. Jay Z no va parlar. Keys va llegir un comunicat en què expressaven el desig de “canviar per sempre el curs de la història de la música”. “Busquem la salut i la sostenibilitat de la nostra indústria a tot el món”, afegia.

Nou model sense gratuïtat

El pla de Jay Z és l’última batalla d’una guerra per guanyar terreny en la música streaming, la font d’ingressos que més creix de la indústria, però un model que també ha sigut criticat. Segells discogràfics importants, així com artistes com Taylor Swift, han desafiat obertament l’anomenat model freemium defensat per Spotify, que ofereix accés gratuït a la música com una forma d’atreure clients a les subscripcions de pagament.

Amb 25 milions de cançons i 75.000 vídeos d’alta definició disponibles en 31 països (entre els quals l’estat espanyol), Tidal no tindrà versió gratuïta ni tampoc anuncis. En el seu lloc, ofereix dos nivells de subscripció definits per la qualitat de l’àudio: 9,99 euros al mes per un format comprimit (l’estàndard digital) i 19,99 euros per música amb qualitat de CD. L’Spotify Premium (sense anuncis i amb alta definició) també costa 9,99 euros al mes.

Els artistes han aixecat sovint la veu perquè consideren que no estan sent retribuïts com cal pels drets de la música digital, sobretot tenint en compte que les descàrregues s’han encongit mentre que els serveis de streaming viuen un boom. La tardor passada Swift va arribar a retirar els seus discos de Spotify perquè no volia que s’oferissin gratuïtament -ara sí que és a Tidal-. Dilluns mateix, l’ exbeatle Ringo Starr es queixava a Reuters TV: “Tot el que sé és que el teu disc ha sigut reproduït 17 milions de vegades i reps un xec de 12 dòlars. No ho entenc”.

Tidal no ha fet pública la tarifa què abonarà als músics ni tampoc la participació de cadascun dels propietaris, però Vania Schlögel, executiva de l’empresa, assegurava que els músics rebran més diners que els que obtenen de les plataformes gratuïtes amb publicitat (Spotify) i que la majoria de les accions seran dels artistes. Un directiu involucrat en les negociacions també ha explicat que s’estan concedint accions a canvi dels esforços dels artistes per subministrar-los contingut extra.

Jay Z posa l’accent en el joc net per als músics, perquè considera que el sistema actual és “criminal”. “Tothom sap que el repartiment és injust per als artistes -defensa-. Tothom cobra per la seva feina. La música és a tot arreu, cada dia, allà on vagis. El creador del contingut ha de ser compensat. És just”.

Una guerra contra gegants

És cert que a través de la seva companyia, Roc Nation, Jay Z té un gran poder en la indústria de la música. Ha transcendit que està temptejant agressivament nous artistes perquè s’uneixin al servei. Però, fins i tot així, Jay Z i la seva boutique entraran a competir amb algunes de les empreses més poderoses del negoci. Spotify té 60 milions d’usuaris en 58 països, 15 milions dels quals paguen, i s’espera que Apple introdueixi el servei de subscripció de streaming aquest any, mentre que la tardor passada l’empresa sueca matriu de Tidal tenia només 512.000 usuaris de pagament. A més, el mercat de l’ streaming de música inclou YouTube i el gegant de la ràdio per internet Pandora. Jonathan Prince, portaveu de Spotify, s’ha limitat a dir que “és bo per als artistes i els segells ser a Spotify, perquè aquí és on hi ha els aficionats a la música”.

Tidal s’enfronta a altres obstacles: ¿Jay Z podrà atreure artistes més enllà del seu cercle íntim? Al marge del suport dels artistes, ¿aconseguirà els drets de distribució de la seva música, que controlen les companyies discogràfiques? Lucian Grainge, president d’Universal Music Group, afirma que els “agrada que hi hagi un munt de serveis i un munt de competència”.

En el negoci de la música i la tecnologia hi segueix havent escèptics sobre les possibilitats de Tidal contra jugadors com Apple i Spotify. “Crec que Jay Z està a punt de descobrir els límits de la seva celebritat”, opina David Pakman, un capitalista de risc i executiu del sector musical. “Estic segur que atraurà continguts exclusius, però que arribarà a un públic limitat”. Jay Z no sembla preocupat: “Només vull ser una alternativa. Ells no han de perdre perquè jo guanyi”.

stats