MadridArco és un mercat. Els galeristes deixen de parlar amb els periodistes quan veuen un client important que se’ls acosta i posen la millor cara que poden. Somriures, abraçades i molts records a la família. La supervivència de les galeries petites en els pròxims mesos dependrà del que guanyin. Però l’impacte mediàtic també és una peça important. La responsable del vincle d’Arco amb els galeristes catalans ho va tenir clar quan va comentar a Àlex Nogueras, de la galeria Nogueras Blanchard, que exposés Vas d’aigua mig ple, una obra de Wilfredo Prieto -un artista cubà resident fins fa molt poc a Barcelona-. Exactament això, un got amb aigua i una lleixa per aguantar-lo que es ven per 20.000 euros. Aquesta desorbitada quantitat per uns elements tan simples que tothom té a casa ha reobert el debat sobre què és l’art. Nogueras defensa la trajectòria de Prieto, que ha exposat al MoMA les seves obres conceptuals, i reivindica llocs com Arco per fer-ho -diu que estan a punt de vendre-la-. Carlos Duran, de la galeria Senda, en discrepa, i recorda que intenten reconnectar amb el públic amb l’obertura d’una nova galeria al carrer Trafalgar, punt d’unió dels nous creadors. A Arco, però, també es poden trobar primícies. A l’estand de la galeria Estrany - De la Mota es pot veure l’obra que el barceloní Francesc Ruiz exposarà a la Biennal de Venècia com a part del projecte Els subjectes, comissariat per Martí Manem, per al Pavelló Espanyol. Es tracta d’una sèrie de vinils que reflexionen, segons l’artista, sobre la memòria LGTBI, la cultura popular i el consum de pornografia.
