La indústria musical catalana agafa aire

BarcelonaLa indústria musical catalana confirma que està sortint de la crisi, si més no pel que fa a la facturació de la música en directe. És el que es desprèn de les dades relatives al 2016 incloses a l’Anuari de la Música editat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). “Tots els indicadors són positius, i es consolida el creixement de concerts i espectadors dels últims tres anys”, explica el director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.

La música en directe va facturar 79,2 milions d’euros l’any passat, gairebé 12 milions més que el 2015 i pràcticament el mateix que el 2011, però molt lluny dels 110 milions del 2008. També ha crescut el públic, de 8,2 milions d’espectadors el 2015 als 12,2 milions l’any passat, un nombre semblant al del 2008. Igualment hi ha hagut un augment de concerts/espectacles, de 12.808 a 14.639, novament una xifra pròxima a la del 2008 (14.759). És a dir, fa nou anys es facturava més amb els mateixos espectadors i concerts. La crisi ha reestructurat el sector.

“La remuntada s’ha consolidat”, diu Gendrau, que aporta més dades positives, com ara l’augment d’un 1,3% dels ingressos per drets d’autor a Catalunya (de 43,4 a 44 milions d’euros), mentre que en el conjunt de l’Estat baixa un 2,6%. També es valora positivament que els empleats fixos de la música en directe siguin 307, 69 més que el 2015, tot i que aquesta xifra revela la temporalitat de les feines lligades als concerts i festivals. L’anuari no inclou dades específiques sobre la realitat laboral del sector musical, però Gendrau assegura que en prendran nota per a l’any que ve. “És molt difícil aconseguir aquestes dades, però si les tinguéssim sabríem la quantitat de gent que hi ha implicada”, explica el president d’ARC, Jordi Gratacós.

Pel que fa als espectadors, creixen en festivals (un 5,3% més, fins a arribar a l’1,6 milions d’assistents) i sales (un 21% més). Tanmateix, l’Anuari de la Música, que també inclou dades de l’Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat i de l’Òmnibus Municipal de Barcelona, constata que ha caigut l’assistència del públic barceloní als festivals i als concerts: 143.000 assistents menys que el 2015. També ha baixat el nombre de catalans que van a concerts. La lectura és senzilla: si l’assistència total ha crescut, vol dir que el 2016 va augmentar el públic internacional. Que festivals com el Primavera Sound i el Sónar tinguin més del 50% d’espectadors internacionals explica aquesta tendència.

Discogràfiques en caiguda lliure

La música en directe ja representa el 91,3% de la facturació del sector (un 2,6% més que el 2015), entre altres coses perquè la indústria discogràfica pateix “una davallada abismal”, segons paraules de Gendrau. La venda de música, tant física com digital, continua en caiguda lliure a Catalunya. L’any 2007 la facturació de la indústria discogràfica va ser de 27 milions d’euros, i el 2016, de 7,6 milions, un 12% menys que el 2015. És una conseqüència de la superposició de dues crisis, l’econòmica general i la que abans va afectar el sector discogràfic, però aquest mínim històric, a més, revela una situació anòmala respecte a la realitat espanyola i internacional. A Catalunya continuen facturant més els formats físics (60,7%) que els digitals (39,3%), contràriament al que passa arreu. I tot i que el digital creix un 7%, és molt lluny de l’augment del 27% experimentat al conjunt de l’Estat, on a més la facturació total creix un 2%.

Curiosament, aquestes dades negatives es produeixen quan la producció fonogràfica en català presenta els números més alts dels últims 23 anys. El 2016 es van publicar 1.050 discos amb almenys una cançó en català o instrumentals, un 5% més que el 2015. “Som una potència en edició de discos de jazz”, comenta Gendrau, que valora especialment les 218 produccions jazzístiques. Tanmateix, entre els discos més venuts el 2016 no n’hi ha cap de jazz. Aquesta llista l’encapçala un any més El disc de La Marató, amb 200.000 còpies. I entre els deu primers hi ha àlbums d’El Último de la Fila, Antonio Orozco, Mónica Naranjo, Love of Lesbian, Sergio Dalma, Loquillo, Sílvia Pérez Cruz i Estopa. El lloc número 6 del rànquing és per a Jo competeixo, dels Manel, amb 15.000 còpies venudes el 2016.

El català, estancat

Precisament el català s’estanca en diverses estadístiques. Per exemple, tot i que el públic de concerts de música en català continua creixent, l’opció es manté en tercera posició per darrere del castellà i l’anglès. I a les llistes de reproducció, el català baixa respecte al 2015. En els festivals, els artistes catalans i els que canten en català representen el 38% i el 25%, respectivament. Si més no, en els dotze festivals analitzats a l’anuari: l’Strenes, l’Acústica, el Tradicionàrius, el Vida, el Sónar, l’Acampada Jove, el Canet Rock, el Guitar BCN, el Primavera Sound, el Cruïlla, el de Cap Roig i el del Mil·lenni. Els festivals amb més artistes catalans són el Canet Rock, l’Acústica, l’Acampada Jove i l’Strenes; i els que en tenen menys, el Primavera Sound i el Sónar. En aquests dotze festivals, els artistes emergents programats representen el 22% del total. Per sobre de la mitjana hi ha l’Strenes, l’Acústica, el Tradicionàrius, el Vida i el Sónar. Els que menys emergents programen són Cap Roig i el Festival del Mil·lenni.

Només un 11% de dones als festivals

On són les dones? Costa trobar-les en els cartells dels dotze festivals analitzats a l’Anuari de la Música. Només representen l’11%, un percentatge per sota de la mitjana europea (17%). El 2016, el festival amb més dones a la programació va ser l’Strenes de Girona (33%), seguit del Guitar BCN (20%) i el de Cap Roig (15%). Els que menys, el Vida (4%) i el Canet Rock i l’Acampada Jove, que no van tenir presència femenina, excepte la integrada en bandes mixtes. Això ho van explicar ahir durant una roda de premsa en què les quatre persones que van parlar eren homes.

L’estat numèric de la música

-21% d’inversió pública

En el període 2008-2015 l’aportació pública al sector musical va caure un 21,4%, mentre que la retallada global en cultura va ser del 15%. Qui més va fer treballar les tisores va ser la Generalitat, que va reduir la inversió un 60,5%.

57% per a equipaments

Tres grans equipaments, el Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música, es van endur el 57% dels recursos musicals del departament de Cultura de la Generalitat el 2015. Set anys abans, aquest percentatge era del 38%.

34% dels catalans descobreixen música a YouTube

La ràdio continua sent el principal mitjà pel qual els catalans escolten música (59%), però a poc a poc va guanyant pes YouTube: el 2016 el 34% dels catalans van assegurar que descobrien música a través d’aquest canal.

2,58 M d'assistents als festivals

Els festivals celebrats als Països Catalans el 2016 van tenir 2,56 milions d’assistents. Un any més, encapçalen la llista l’Arenal Sound de Borriana (300.000 assistents) i el Rototom Sunsplash de Benicàssim (250.000).

15% més de programació a les sales

La programació a les sales de concerts catalanes va créixer un 15% el 2016. Les que van tenir un increment més notable van ser l’Apolo i La [2], Razzmatazz, Barts, Bikini, la Stroika, Sidecar, Els Pagesos i La Mirona.

Festivals dels Països Catalans amb més assistents durant el 2016:

Arenal Sound (Borriana), 300.000

Rototom Sunsplash (Benicàssim), 250.000

Primavera Sound (Barcelona) 207.435

Electrobeach (Barcarès), 176.000

FIB (Benicàssim), 170.000

Sónar (Barcelona), 115.000

Acústica (Figueres), 100.000

Low Cost Festival (Benidorm), 75.000

Rock Fest (Santa Coloma de Gramenet), 66.000

BAM (Barcelona), 56.950

Discos catalans més venuts el 2016:

'El disc de la Marató, de diversos artistes, 200.000

'Historia de una banda', d'El Último de la Fila, 40.000

'Destino', d'Antonio Orozco, 40.000

'Lubna', de Mónica Naranjo, 20.000

'El poeta Halley', de Love of Lesbian, 20.000

'Jo competeixo', de Manel, 15.000

'Dalma', de Sergio Dalma, 14.763

'Salud y rock and roll', de Loquillo, 12.642

'Domus', de Sílvia Pérez Cruz, 12.030

'Rumba a lo desconocido', d'Estopa, 12.000