Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Sarah Waters es posa gòtica a la novel·la 'El ocupante'

Els fantasmes dels conflictes de classe

La gal·lesa Sarah Waters fa un gir en la seva trajectòria literària amb El ocupante , una novel·la protagonitzada per una casa encantada que reflecteix els traumes de la societat britànica de postguerra.

Sarah Waters (Neyland, 1966) ha estat reconeguda amb alguns dels premis literaris més prestigiosos i està considerada una de les escriptores britàniques més importants del segle XXI. Mai ha renegat de l'etiqueta d'escriptora lesbiana, tot i que sempre ha matisat que per sobre de tot es considera una autora "que busca el plaer narratiu", més enllà de la seva orientació sexual i la dels seus personatges.

Amb El ocupante (Anagrama), la seva cinquena obra (publicada al Regne Unit l'any 2009), Waters s'ha submergit de ple en el gènere de la novel·la gòtica, i ha aparcat els personatges homosexuals que poblaven els seus anteriors llibres, com El lustre de la perla i Ronda nocturna . La gran protagonista d' El ocupante és Hundreds Hall, una enorme mansió rural en procés de desintegració habitada per personatges reals decadents i per sinistres fenòmens paranormals.

Una dominadora del gènere

L'autora explica que el seu objectiu era escriure un llibre "que simplement t'enganxés des del principi, fins al punt que no el poguessis deixar fins a acabar-lo". Missió complerta, ja que, tot i que és la seva primera incursió en la novel·la gòtica, Waters demostra que domina a la perfecció les convencions del gènere per captar l'atenció del lector. Fins i tot el rei de la literatura de terror, Stephen King, en recomana la lectura.

Waters reconeix que és "inevitable" que en la seva obra s'hi sentin els ecos d'altres cases encantades clàssiques de la literatura, com ara la de La caída de la casa Usher , d'Edgar Allan Poe, la d' Un altre pas de rosca , de Henry James, i, també, la tenebrosa Manderley, la mansió on la seva admirada Daphne du Marier va situar la intriga de Rebecca .

L'escriptora confessa que va deixar anar "joiosament" aquestes reminiscències de la novel·la gòtica per aprofitar-les com a "plataforma per explicar una història una mica diferent de les narracions clàssiques". I és que si la novel·la gòtica se centra en un individu que és el detonant que desencadena els fenòmens sobrenaturals -normalment com a metàfora d'una frustració sexual-, l'obra de Waters vol simbolitzar la tensió que va provocar el procés de canvi en les relacions entre classes que hi va haver a partir dels anys 40 al Regne Unit.

Pànic a la pèrdua de privilegis

Waters va trobar la matèria primera narrativa d' El ocupante quan es documentava per a la seva anterior novel·la, Ronda nocturna , ambientada a la Segona Guerra Mundial i als anys immediatament posteriors. Després de la guerra, la classe obrera va exigir un país més just i va votar per un govern socialista que proporcionés serveis socials, com habitatge i un sistema sanitari nacional.

"Aquesta reacció de les classes treballadores va causar terror entre les classes més conservadores -explica Waters-. A les novel·les i diaris de l'època vaig veure com es reflectia constantment una sensació d'alarma a les classes benestants de la societat britànica, un gran horror i un gran odi que es reflectia en una actitud esnob cap a la classe obrera".

Hundreds Hall, una mansió en plena decadència propietat d'una família aristòcrata que ha perdut tot el seu poder econòmic i rellevància social, representa aquest món que s'enfonsa. La casa, atrotinada i tèrbola, manifesta el malestar i la rancúnia amb tota una sèrie d'inquietants poltergeist .

L'atenció popular i mediàtica que va aixecar el casament del príncep Guillem i Kate Middleton -que va coincidir amb el dia de la roda de premsa- demostra, segons Waters, que la societat britànica - "i sobretot l'anglesa", matisa-, encara sent "un entusiasme, tan antiquat, però tan arrelat" per la casa reial britànica i per l'aristocràcia.

Aquesta fascinació amaga, per l'autora, el perill de considerar el sistema de classes com una cosa "còmoda i atractiva" quan, en realitat, el procés d'adquisició de drets de la classe treballadora va ser "més difícil i, per tant, més atractiu".

La mateixa Waters prové d'una família que es va beneficiar dels èxits de la lluita: els seus avis eren servents i analfabets, el seu pare va poder anar a una escola gratuïta i ella, després de passar per un institut públic de qualitat, va ser la primera de la família que va anar a la universitat. L'escriptora tem, però, que els avenços socials aconseguits al segle XX es perdin: "Ara vivim un procés invers, anem cap enrere".

Més continguts de